Roser Garcia Guasch

Aquesta òpera està basada en la novel·la de Pierre Augustin Caron Beaumarchais La folle journée ou Le Mariage de Figaro escrita al 1778 i que va ser paralitzada per la censura fins que amb l’ajuda de Maria Antonieta es va publicar al 1784. L’antic règim estava caient i la revolució francesa estava a la cantonada. L’obra de Beaumarchais va estar prohibida a tot Europa i sembla que l’emperador Joseph II d’Àustria, que volia donar una imatge liberal, va autoritzar la conversió de la novel·la de Beaumarchaius a l’opera de W. A. Mozart amb el libreto de Lorenzo Da Ponte. Es va estrenar al Burgtheater de Viena l’1 de maig del 1786. És una obra que reflecteix les tensions socials del […]

L’obra està basada en la novel·la del mateix nom de Carla Gracia Mercadé i adaptada al teatre per la mateixa autora. Montse Rodríguez Clusella la interpreta en solitari sota la direcció de Laura Domènech Vila. Ha estat una agradable sorpresa descobrir-la en la seva faceta d’actriu, coneixent-la anteriorment per les seves direccions: A.K.A., Llegat i Tot en ordre. Aquesta última era una peça molt impactant sobre l’autisme greu d’un nen que es va representar fa un parell de temporades al mateix Àtic del Tantarantana. L’actriu posteriorment va tenir l’oportunitat de tractar el mateix tema des de la interpretació. La protagonista de la història és la Ruth, una professora universitària casada amb un home que compta per poc, amb dos fills […]

Mia Esteve, Joan Carreras, Carme Milán i Carles Pedragosa protagonitzen aquesta comèdia escrita i dirigida per Jordi Oriol amb la que confirma la seva experiència com actor, músic, autor i director de teatre. Una comèdia amb tocs de crua realitat tractats de manera divertida i l’humor intel·ligent de l’autor. La confusió que es crea només amb el títol (l’últim àtom) i ultimàtum ja ens parla del què veurem a l’obra. El tema principal és la incertesa de la vida plantejats des de la física quàntica i de la lingüística. Un professor de física, un Joan Carreras en estat de gràcia, explica la incertesa amb fórmules matemàtiques mentre que una magnífica Mia Esteve ho fa en una altra pissarra des de […]

Semiramide és una obra en dos actes de Gioacchino Rossini i libreto de Gaetano Rossi basat en una tragèdia de Voltaire de l’any 1748. Rossini la va presentar a la Fenice de Venècia al 1823 i al cap de tres anys s’estrenava a Barcelona. Rossini va ser un compositor prolífic i va tenir una carrera fulgurant entre 1810 i 1823. Durant aquests anys va composar 33 òperes. Semiramide, és l’última òpera que va escriure a Itàlia. Marxà a Paris on va escriure poques òperes més, les més conegudes; Il Viaggio a Reims (1825) i Guillaume Tell (1829). És el primer compositor del segle XIX que converteix l’òpera en un sistema estilístic diferent que després Bellini i Donizetti definiran com Bel […]

Qui no ha pensat en algun moment de la seva vida que allò que tenim no ens ho mereixem, que ha estat la sort el que ha fet que ens donessin una feina o que altres ho farien millor que jo?. Qui no ha passat per tristeses profundes amb o sense massa motius, qui no s’ha sentit fracassat després d’haver fet un gran esforç i no haver aconseguir allò que volíen? D’aquesta quotidianitat va aquesta obra. Amb el fil conductor d’un desequilibri emocional de la Cris, Alicia Serrat creadora i directora d’aquest espectacle, fa un viatge musical en forma de concert i va alternant cançons, monòlegs, diàlegs amb una precisió, exactitud i claredat tals que la història va seguint el […]