Roser Garcia Guasch

La Gioconda d’Amilcare Ponchielli es va estrenar al 1876, ara fa 150 anys. Celebrem que el Liceu li reti homenatge a Ponchielli tornant a representar aquesta òpera que és l’única d’aquest autor que es manté en el repertori operístic internacional. És una de les grans òperes del romanticisme italià i una peça clau de transició entre el Bel Canto (Bellini, Rossini, Donizetti) i el verisme, representat per Mascagni, Leoncavallo i Puccini. La Gioconda es basa en un drama de Victor Hugo, Angelo, tyran de Padoue però molt adaptat pel llibretista Arrigo Boito en el que hi ha adulteri, gelosia, venjança, rigidesa inquisitorial i acte sublim per amor. Tot això expressat per una música d’una gran intensitat que acompanya al drama […]

Orgia implica una conducta salvatge, incontrolada i pública. A la Biblia són descrites com a farres o excessos llicenciosos (kômos en grec). També diuen que ve del grec érgon i enérgeia o energia. Miquel Barcelona que dona nom a la seva Companyia, li dona un nou sentit a la paraula i l’explica com un “ritual”. Ens presenta una construcció col·lectiva que té a veure amb el cos, el desig i el plaer. Aquesta reconnexió amb el plaer pot ajudar a canviar les coses, diu Barcelona. Ell sempre dona un sentit social o polític a les seves obres com les que ja ens havia mostrat a [Kórps], Rojos o Utopia. A la primera part, els i les ballarines es mouen amb […]

Núria Solina, pallassa, fundadora del Circ Cric i mare de la família circense Pla-Solina (Travy, Gola, Miss cosas y yo) presenta l’escamot que ha de defensar la terra, el circ i la vida. I ens en fa a tots partícips. Ella comença, condueix i acaba l’espectacle com una veterana, com una “Poltrona” que teixeix la xarxa que uneix el públic amb aquests grans artistes que tenen tantes coses a dir-nos. Entren en un espai fosc on no hi ha res preparat, sembla abandonat i, a partir dels objectes que han anat trobant, van construint una escenografia (gran treball d’Oriol Pont). La Companyia Els Escarlata, formada por Bet Miralta i Jordi Aspa i pionera del circ contemporani a Catalunya, celebren enguany […]

El día del Watusi torna aquesta temporada després d’haver rebut Premis butaca al millor muntatge teatral, millor actor (Enric Auquer que ja no actua a la reposició) i millor actor de repartiment (Guillem Balart, actual protagonista) l’any 2024 i haver rebut també 6 guardons als Premis de la Crítica d’Arts escèniques l’any 2025. Amb aquests antecedents d’èxit, ja anàvem predisposades a passar una bona tarda-nit. Francisco Casavella va escriure El día del Watusi en forma de trilogia formada per Los juegos feroces (2002), Viento y joyas (2002) i El idioma imposible (2003) que el va consagrar com a una figura literària destacada a la narrativa espanyola. És una visió molt pessimista de la transició espanyola que deixa de banda moments […]

Núria Vizcarro ens regala una obra molt il·lustrativa i pedagògica sobre les microagressions capacitistes. Fa quasi bé un segle, les dones de la Segona República espanyola van aconseguir el vot universal però el feminisme va quedar enterrat sota les runes d’una guerra sagnant que ha durat tota una dura dictadura. Avui el terme feminisme està acceptat tot i que la lluita per la igualtat continua. Tots els “ismes” (racisme, ecologisme..) han ressorgit d’amagatalls profunds i s’han anat acceptant mica a mica a cops de lluita pel respecte, la llibertat o la defensa d’un planeta en perill. L’edatisme en canvi és un terme molt desconegut encara per la majoria de la població però que està entrant amb força en alguns col·lectius […]