Roser Garcia Guasch

Sonen tambors de revolta a Paris i acaben de guillotinar als membres de la corona francesa. Arriba el nebot del senyor Bellpuig de Paris amb idees noves que faran trontollar el règim dictatorial de l’oncle. Estem a la Solsona del 1793 en un palau senyorial el propietari del qual es posseïdor d’una gran fortuna l’origen de la qual és força dubtós. La manera de salvar aquest prestigi en perill és mitjançant un matrimoni amb un membre d’una altra família influent. El poder de l’home sobre la voluntat de tots els membres de la família i el sotmetiment de la dona és el nus de la història. Xavier Albertí, el director i coneixedor profund de l’obra de Sagarra, s’ha rodejat de […]

Càndid o l’Optimisme (a partir de Voltaire) és un text seleccionat a la Convocatòria de Teatres de Proximitat (OTB) És la primera peça de la trilogia de la condició mil·lennial amb dramatúrgia i direcció de Miquel Mas Fiol en la que tenint de referents a tres clàssics i, situats en el moment actual, vol mostrar la precarietat de la generació mil·lennial. Els tres espectacles, tot i ser independents tenen molt en comú. El Càndid de Voltaire era un jove educat per un filòsof en la idea de l’optimisme radical i la frase que millor defineix aquesta educació és “vivim en el millor dels mons possibles”. El de l’obra de Miquel Mas Fiol és un jove optimista, il·lusionat per fer teatre. […]

Al juliol passat, La Companyia Geminis va participar al Festival Grec amb aquesta obra en forma de lectura dramatitzada seleccionada a la convocatòria d’On el Teatre Batega. Ara la presenten amb tot el seu desplegament de música, cançons, moviment, imaginació i fantasia. És un musical de creació contemporània i en català basat en el diari d’un oncle-avi de Pol Sanuy publicat com Diari d’un soldat de Pere Belart i es ven al mateix teatre. La recaptació de la venda va dirigida a les supervivents de Gaza. Pol Sanuy n’és el dramaturg i el director juntament amb Jumon Erra. No n’ha volgut fer una obra sobre la guerra civil però no es pot evitar explicar d’on venim per saber on som […]

El director Àlex Rigola assumeix el gran repte d’adaptar i portar a escena una de les millors novel·les russes del segle passat. És un desafiament per la complexitat de l’obra, la quantitat de personatges, els salts en el temps, la màgia, el simbolisme i la barreja entre realitat i ficció. Escrita per Mikhail Bulgàkov als anys 40, es va publicar pòstumament a l’any 1966-67 en una revista russa (Mockba) per fascicles i també censurada fins que va ser publicada a Paris al 1973. Bulgàkov no era un contrarevolucionari però va estar sempre vigilat pel règim per la defensa de la llibertat artística i religiosa. Les tres trames de l’obra es van intercalant creant al començament certa confusió. El diable (Francesc […]

Ha estat una meravellosa sorpresa descobrir un autor tan jove que només amb 20 anys va escriure En finir avec Eddy Bellegueule (2014). Va ser el seu primer text traduït quasi immediatament a més de 20 idiomes. El debut d’Édouard Louis va ressonar per tot França tirant-li en cara el seu silenci davant de la violència i el maltractament. Amic d’Annie Érnaux, ambdós s’autodefineixen com autors d’autoficció. Són estils semblants pel realisme i la potència íntima del seu llenguatge. “Qui a tué mon père” (2018) és una novel·la que té molt d’autobiografia però també d’auto ficció sobre la relació amb el seu pare. Fent salts en el temps, parla del seu avi i de la violència que ho impregnava tot […]