Roser Garcia Guasch

El día del Watusi torna aquesta temporada després d’haver rebut Premis butaca al millor muntatge teatral, millor actor (Enric Auquer que ja no actua a la reposició) i millor actor de repartiment (Guillem Balart, actual protagonista) l’any 2024 i haver rebut també 6 guardons als Premis de la Crítica d’Arts escèniques l’any 2025. Amb aquests antecedents d’èxit, ja anàvem predisposades a passar una bona tarda-nit. Francisco Casavella va escriure El día del Watusi en forma de trilogia formada per Los juegos feroces (2002), Viento y joyas (2002) i El idioma imposible (2003) que el va consagrar com a una figura literària destacada a la narrativa espanyola. És una visió molt pessimista de la transició espanyola que deixa de banda moments […]

Núria Vizcarro ens regala una obra molt il·lustrativa i pedagògica sobre les microagressions capacitistes. Fa quasi bé un segle, les dones de la Segona República espanyola van aconseguir el vot universal però el feminisme va quedar enterrat sota les runes d’una guerra sagnant que ha durat tota una dura dictadura. Avui el terme feminisme està acceptat tot i que la lluita per la igualtat continua. Tots els “ismes” (racisme, ecologisme..) han ressorgit d’amagatalls profunds i s’han anat acceptant mica a mica a cops de lluita pel respecte, la llibertat o la defensa d’un planeta en perill. L’edatisme en canvi és un terme molt desconegut encara per la majoria de la població però que està entrant amb força en alguns col·lectius […]

Sonen tambors de revolta a Paris i acaben de guillotinar als membres de la corona francesa. Arriba el nebot del senyor Bellpuig de Paris amb idees noves que faran trontollar el règim dictatorial de l’oncle. Estem a la Solsona del 1793 en un palau senyorial el propietari del qual es posseïdor d’una gran fortuna l’origen de la qual és força dubtós. La manera de salvar aquest prestigi en perill és mitjançant un matrimoni amb un membre d’una altra família influent. El poder de l’home sobre la voluntat de tots els membres de la família i el sotmetiment de la dona és el nus de la història. Xavier Albertí, el director i coneixedor profund de l’obra de Sagarra, s’ha rodejat de […]

Càndid o l’Optimisme (a partir de Voltaire) és un text seleccionat a la Convocatòria de Teatres de Proximitat (OTB) És la primera peça de la trilogia de la condició mil·lennial amb dramatúrgia i direcció de Miquel Mas Fiol en la que tenint de referents a tres clàssics i, situats en el moment actual, vol mostrar la precarietat de la generació mil·lennial. Els tres espectacles, tot i ser independents tenen molt en comú. El Càndid de Voltaire era un jove educat per un filòsof en la idea de l’optimisme radical i la frase que millor defineix aquesta educació és “vivim en el millor dels mons possibles”. El de l’obra de Miquel Mas Fiol és un jove optimista, il·lusionat per fer teatre. […]

Al juliol passat, La Companyia Geminis va participar al Festival Grec amb aquesta obra en forma de lectura dramatitzada seleccionada a la convocatòria d’On el Teatre Batega. Ara la presenten amb tot el seu desplegament de música, cançons, moviment, imaginació i fantasia. És un musical de creació contemporània i en català basat en el diari d’un oncle-avi de Pol Sanuy publicat com Diari d’un soldat de Pere Belart i es ven al mateix teatre. La recaptació de la venda va dirigida a les supervivents de Gaza. Pol Sanuy n’és el dramaturg i el director juntament amb Jumon Erra. No n’ha volgut fer una obra sobre la guerra civil però no es pot evitar explicar d’on venim per saber on som […]