Roser Garcia Guasch

Orlando de Georg Friedrich Händel es va estrenar el 27 de gener del 1733 al King’s Theatre del Haymarket de Londres. Només 6 anys abans (1727) Vivaldi estrenava Orlando Furioso al Teatro de Sant’Angelo a Venezia on el mestre impartia didàctica de la música a l’Ospedale de la Pietà. Orlando s’inspira en alguns passatges de l’immens cant èpic Orlando furioso, editat el 1532 per Ludovico Ariosto (1474-1533) en el que es basa també la de Vivaldi. Cap de les dues formen part dels repertoris habituals de temporada dels grans teatres espanyols però sí que es representen a produccions barroques o versions concert com la que hem tingut l’oportunitat i privilegi de veure enguany al Gran Teatre de Liceu en una […]

L’impossible és com el No-res de La Història interminable de Michael Ende, un lloc que podria ser qualsevol, un lloc sense fantasia ni il·lusió, d’horror i destrucció. Un pocs, els treballadors d’Organitzacions Internacionals intenten amb petits gestos conservar el poc que queda d’humanitat. Tiago Rodrigues ha escrit un text actual i etern, real o ficcionat tant se val, cruel sense pietat, crític sense concessions, un text que esgarrifa per la tranquil·litat amb què està descrit, pel contrast entre l’impossible i el possible, la proximitat i la llunyania, l’acceptació de la situació i el rebuig, un text ple de contrastos i matisos. El No-res se’ns acosta i busquem desesperadament un Fújur que se’ns emporti lluny de l’horror. Cristina Genebat ha tingut […]

La Gioconda d’Amilcare Ponchielli es va estrenar al 1876, ara fa 150 anys. Celebrem que el Liceu li reti homenatge a Ponchielli tornant a representar aquesta òpera que és l’única d’aquest autor que es manté en el repertori operístic internacional. És una de les grans òperes del romanticisme italià i una peça clau de transició entre el Bel Canto (Bellini, Rossini, Donizetti) i el verisme, representat per Mascagni, Leoncavallo i Puccini. La Gioconda es basa en un drama de Victor Hugo, Angelo, tyran de Padoue però molt adaptat pel llibretista Arrigo Boito en el que hi ha adulteri, gelosia, venjança, rigidesa inquisitorial i acte sublim per amor. Tot això expressat per una música d’una gran intensitat que acompanya al drama […]

Orgia implica una conducta salvatge, incontrolada i pública. A la Biblia són descrites com a farres o excessos llicenciosos (kômos en grec). També diuen que ve del grec érgon i enérgeia o energia. Miquel Barcelona que dona nom a la seva Companyia, li dona un nou sentit a la paraula i l’explica com un “ritual”. Ens presenta una construcció col·lectiva que té a veure amb el cos, el desig i el plaer. Aquesta reconnexió amb el plaer pot ajudar a canviar les coses, diu Barcelona. Ell sempre dona un sentit social o polític a les seves obres com les que ja ens havia mostrat a [Kórps], Rojos o Utopia. A la primera part, els i les ballarines es mouen amb […]

Núria Solina, pallassa, fundadora del Circ Cric i mare de la família circense Pla-Solina (Travy, Gola, Miss cosas y yo) presenta l’escamot que ha de defensar la terra, el circ i la vida. I ens en fa a tots partícips. Ella comença, condueix i acaba l’espectacle com una veterana, com una «Poltrona» que teixeix la xarxa que uneix el públic amb aquests grans artistes que tenen tantes coses a dir-nos. Entren en un espai fosc on no hi ha res preparat, sembla abandonat i, a partir dels objectes que han anat trobant, van construint una escenografia (gran treball d’Oriol Pont). La Companyia Els Escarlata, formada por Bet Miralta i Jordi Aspa i pionera del circ contemporani a Catalunya, celebren enguany […]