És una de les comèdies més famoses i més representades de Eduardo De Filippo. Es va fer una pel·lícula al 1962 dirigida pel mateix Eduardo De Filippo i una altra versió al 1977 en la que ell mateix feia de Luca. La Perla 29 la torna a posar en escena ara després d’haver-la representat en dues altres temporades (2010 i 2012). Per això no hi ha hagut moltes sorpreses.
Un Nadal en una família italiana amb tots els ingredients de la tradició. Il presepe, el nostre pessebre, és el símbol central de l’obra. Molt arrelat a la tradició napolitana, representa la il·lusió del Nadal, el retrobament de tota la família. El protagonista, un Pep Cruz magnífic, obsessionat en fer el pessebre tot i que ningú comparteix el seu entusiasme, vol mantenir l’harmonia familiar per sobre de tot encara que sigui a costa de la infelicitat d’alguns membres. Ell vol la pau però és incapaç de percebre els conflictes que van minant aquest desig.
L’estructura familiar és típicament mediterrània: una mamma protectora de tots els membres de la família fins a tolerar a casa un fill adult inútil, un germà del marit i els secrets d’una filla. Ella ho sosté tot sola fins i tot els secrets que poden fer mal. I en aquest engany, ningú no s’escolta, es genera incomunicació i malentesos que portats a l’extrem es converteix en una tragi-comèdia. La mamma és Marissa Josa, esplèndida en el seu paper de dona que està en tot, tot ho arregla i tot ho tapa. Tots els altres intèrprets, Lluís Marquès, Ramon Vila, Joan Arqué, Jordi Coromina, Noël Olivé, Eduard Paredes i Màrcia Cisteró participen en aquest caos domèstic amb un realisme napolità autèntic amb escridassades, corredisses i una autèntica trencadissa de plats.
L’escenografia podria ser perfectament un pis d’una família de classe mitja però amb aquest to exagerat italià que es pot sentir en els carrers de Nàpols en els que es criden per la finestra d’una banda a l’altre.
Oriol Broggi, el director, té la gran habilitat d’escollir la música més adequada al lloc i al moment de tal manera que som a Napoli des que es tanquen les portes del teatre.