Qui no té un record en el seu passat en el que una decisió diferent hauria canviat la seva vida? No és infreqüent pensar que la vida ens hauria anat d’una altra manera si haguéssim pres alguna altra decisió en un moment determinat. Un retorn al passat en el moment present és un equilibri de llenguatges, de registres, de pensaments i sentiments diferents.
En aquesta ocasió, Jordi Casanovas, autor i director escull la ciutat de Göteborg com a títol d’aquesta obra i com a lloc on es va desenvolupar la història perquè a Suècia als anys vuitantes es pregonava que la relació de parella havia de basar-se en la independència.
Casanovas crea un guió amb un recurs teatral curiós perquè els mateixos personatges del passat convisquin amb els del present en escenes paral·leles i separades i amb la possibilitat de poder connectar entre ells i modificar comportaments passats.
Sempre he fet fantasies sobre la possibilitat de viatjar al passat i m’he llegit novel·les com 11/22/63 de Stephen King en la que un professor descobreix el portal temporal que el trasllada al 1958 per evitar l’assassinat de J.F. Kennedy. La novel·la explora les conseqüències de canviar la història i els efectes inesperats del temps. O la pel·lícula de Retorn al futur de Robert Zemeckis. El protagonista Marty McFly viatja al passat i per error interfereix en la relació dels seus pares de manera que ha d’aconseguir que s’enamorin perquè ell pugui existir en el futur. Joan-Lluís Lluís en la seva novel·la “Jo soc aquell que va matar a Franco” també fa una ficció mental en el passat.
En l’obra Göteborg, Maria Molins i Roger Coma són els dos adults que es retroben al cap de 32 anys d’haver-se conegut en un viatge de final de curs. Ella ha trobat un diari a casa del seu pare que descriu el viatge però desconeix què va passar. Roger Coma s’hi troba a gust interpretant el paper de l’home de cinquanta anys, incrèdul i desconfiat davant la presència d’una dona inquieta, que es mou per la casa com si la conegués. Ella, Maria Molins, té pressa, molta pressa per descobrir alguna cosa que no recorda. Interpreta perfectament la inquietud i la curiositat.
Berta Rabascall i Jan Mediavilla són ells mateixos en el passat. Els dos estan esplèndids en dos papers completament oposats. El canvi d’època està molt ben aconseguit i manté l’atenció tota l’estona. L’espectador vol saber què va passar. No és tant una comèdia com un thriller romàntic. Mentre van buscant els records van parlant del present i de les seves respectives situacions familiars. El passat i el present es poden arribar a trobar?