Nelson Valente, dramaturg i director incansable, a cavall entre Argentina i Catalunya, ha arribat a tenir 6 obres en cartell simultàniament. La trilogia de La paella dels dijous, Silvia i Rodriguez vs Martínez està dins del seu univers habitual de conflictes familiars i tensions profundes. A Amnèsia, també reflexiona sobre les dificultats que provoca en una família la qüestió delicada de cuidar a la mare malalta. La família és el seu rerefons comú on es desenvolupen tots els conflictes.
I en aquesta línia escriu Avui no ploraré amb aquest to costumista i unes dinàmiques familiars complicades esquitxades pel seu humor fi. Ell sempre tria bons actors i bones companyies. En aquesta ocasió Valente dirigeix a la molt coneguda i reconeguda Companyia T de Teatre la qual té una llarga trajectòria d’obres, èxits, premis i guardons. Naturalment, ha escrit una comèdia familiar en la que tots ens hi podem veure reflectits d’una manera o altra. Segons Valente, “la família és el lloc on transcorren totes les microviolències que després es desenvolupen a la societat”. Els personatges són esperpèntics però els reconeixem i ens fan riure les situacions que planteja.
Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico, Albert Ribalta i Àgata Roca són els sis personatges que van teixint aquesta xarxa de problemes personals que es creuen amb els dels altres i arriben a situacions molt còmiques de tant tenses. Són tres germanes, dos marits i una amiga de la germana petita que han coincidit en un centre de Salut Mental. Tots els i les intèrprets estan genials en els seus diferents papers.
Fer obres divertides de qualitat té molt mèrit i una gran feina al darrera. El guió, la direcció, el treball dels intèrprets i l’escenografia han d’estar pensats en clau d’humor. Per això m’ha cridat molt l’atenció l’escenografia d’Alejandro Andújar. Amb una gran delicadesa i elegància, l’escenari es converteix en quatre o cinc espais utilitzant una creu giratòria. Aquest gir permet anar modificant el mobiliari a la part del darrera de cada escena i anar creant els embolics de la comèdia.
Valente té el valor i la sensibilitat per introduir-se dins dels nuclis familiars, obrir-los, disseccionar-los, esquinçar-los i podria destruir-los però sempre deixa una porta oberta i un alè d’esperança.