Roser Garcia Guasch

Shakespeare va escriure The tempest quasi al final de la seva carrera de creació teatral. Hi ha qui diu que per acomiadar-se del teatre fa aquesta fantasia, aquest joc entre màgia i realitat. Hi són presents temes de fons com la traïció, l’enveja, l’ambició, el poder, l’amor, la tensió i fins i tot la reconciliació. Però també s’hi introdueix la il·lusió dels poders sobrenaturals. La màgia, el misteri i allò que ens mou sense veure-ho actuen sobre els personatges cridant-los, atraient-los, confonent-los. Aquest efecte s’aconsegueix amb la música delicada, exquisida, suau, fonda i efectista interpretada per Marc Serra amb una varietat de guitarres i kora (arpa africana que aporta un so absolutament màgic a l’espai sonor). Pròsper (interpretat pel gran […]

Ja fa cinc anys que Carmen Marfá i Yago Alonso van estrenar aquesta obra a la Flyhard “Instruccions per enterrar un pare” just abans que es desencadenés la pandèmia de la COVID, en la que molta gent van haver de viure de manera dramàtica la mort d’un familiar. Va ser com una premonició macabra, amb moltes morts inesperades i sense poder ser acompanyats per la família. Un cop passat aquell malson, la reposició torna amb un altre títol en un moment normalitzat però posant de manifest el difícil que pot ser per alguns pagar l’enterrament d’un familiar, el seu preu inassolible per molts, del negoci de les funeràries i de la poca sensibilitat dels bancs en moments de necessitat. És […]

La autora d’aquesta obra, Jessica Goldberg, nascuda a EEUU, va estudiar art dramàtic a Nova York i va escriure Refuge que va ser reconeguda a l’any 2000 amb el Susan Smith Blackburn Prize. No ha deixat de representar-se arreu. A casa nostra es va posar en escena a la Sala Beckett al 2005. La va dirigir Oriol Broggi i interpretada per Rafa Cruz, Pau Miró, Clara Segura i Mar Ulldemolins. Va ser traduïda per Carlota Subirós i suposem que deu ser la mateixa versió que es pot veure ara a la Biblioteca de Catalunya dirigida per Mònica Molins i interpretada per nous actors i actrius. Tres germans, L’Amy, en Nat i la Becca viuen junts en una espècie d’equilibri familiar […]

Mort d’un comendiant de Guillem Clua ens porta des de bon començament a l’obra d’Arthur Miller, La mort d’un Viatjant , tant pel nom com per les continues referències que fa al llarg de l’obra. Parodiant i partint d’aquesta obra, Guillem Clua ens regala un text homenatge al teatre. Un actor en decadència, tancat a casa, sembla embogit recordant el seu passat exitós i els reconeixement que va rebre durant la seva vida activa. Recita textos clàssics: Èsquil, Sòfocles, Pirandel·lo, Calderón de la Barca, Shakespeare, Ibsen. És un Jordi Bosc sublim que ajudat amb la Il·luminació de Kiko Planas i uns pocs complements de roba (vestuari de Bàrbara Glaenzel), ens porta a diferents obres i escenes de diversos autors. Pot […]

Surts del teatre pensant que és una obra pacifista. És bastant més que això. És un cant al poc sentit que té cap guerra, on no se sap qui són els bons ni qui els dolents. Deixa ben clar que tothom la pateix, tothom n’és víctima. La Companyia Les Fugitives, amb un text senzill però contundent de Maria Ten, dirigides per Maria Ten i Laia Pujol ens endinsen en una proposta sense ideologia clara, que defensa les persones i el seu patiment inútil per causa d’un conflicte bèl·lic. Els personatges que interpreten les dues actrius, Maria Ten i Laia Pujol (alternant-se amb Judith Corona la meitat de funcions), són dues dones desconegudes que es troben casualment en un refugi amagat […]