Roser Garcia Guasch

Semiramide és una obra en dos actes de Gioacchino Rossini i libreto de Gaetano Rossi basat en una tragèdia de Voltaire de l’any 1748. Rossini la va presentar a la Fenice de Venècia al 1823 i al cap de tres anys s’estrenava a Barcelona. Rossini va ser un compositor prolífic i va tenir una carrera fulgurant entre 1810 i 1823. Durant aquests anys va composar 33 òperes. Semiramide, és l’última òpera que va escriure a Itàlia. Marxà a Paris on va escriure poques òperes més, les més conegudes; Il Viaggio a Reims (1825) i Guillaume Tell (1829). És el primer compositor del segle XIX que converteix l’òpera en un sistema estilístic diferent que després Bellini i Donizetti definiran com Bel […]

Qui no ha pensat en algun moment de la seva vida que allò que tenim no ens ho mereixem, que ha estat la sort el que ha fet que ens donessin una feina o que altres ho farien millor que jo?. Qui no ha passat per tristeses profundes amb o sense massa motius, qui no s’ha sentit fracassat després d’haver fet un gran esforç i no haver aconseguir allò que volíen? D’aquesta quotidianitat va aquesta obra. Amb el fil conductor d’un desequilibri emocional de la Cris, Alicia Serrat creadora i directora d’aquest espectacle, fa un viatge musical en forma de concert i va alternant cançons, monòlegs, diàlegs amb una precisió, exactitud i claredat tals que la història va seguint el […]

Orlando de Georg Friedrich Händel es va estrenar el 27 de gener del 1733 al King’s Theatre del Haymarket de Londres. Només 6 anys abans (1727) Vivaldi estrenava Orlando Furioso al Teatro de Sant’Angelo a Venezia on el mestre impartia didàctica de la música a l’Ospedale de la Pietà. Orlando s’inspira en alguns passatges de l’immens cant èpic Orlando furioso, editat el 1532 per Ludovico Ariosto (1474-1533) en el que es basa també la de Vivaldi. Cap de les dues formen part dels repertoris habituals de temporada dels grans teatres espanyols però sí que es representen a produccions barroques o versions concert com la que hem tingut l’oportunitat i privilegi de veure enguany al Gran Teatre de Liceu en una […]

L’impossible és com el No-res de La Història interminable de Michael Ende, un lloc que podria ser qualsevol, un lloc sense fantasia ni il·lusió, d’horror i destrucció. Un pocs, els treballadors d’Organitzacions Internacionals intenten amb petits gestos conservar el poc que queda d’humanitat. Tiago Rodrigues ha escrit un text actual i etern, real o ficcionat tant se val, cruel sense pietat, crític sense concessions, un text que esgarrifa per la tranquil·litat amb què està descrit, pel contrast entre l’impossible i el possible, la proximitat i la llunyania, l’acceptació de la situació i el rebuig, un text ple de contrastos i matisos. El No-res se’ns acosta i busquem desesperadament un Fújur que se’ns emporti lluny de l’horror. Cristina Genebat ha tingut […]

La Gioconda d’Amilcare Ponchielli es va estrenar al 1876, ara fa 150 anys. Celebrem que el Liceu li reti homenatge a Ponchielli tornant a representar aquesta òpera que és l’única d’aquest autor que es manté en el repertori operístic internacional. És una de les grans òperes del romanticisme italià i una peça clau de transició entre el Bel Canto (Bellini, Rossini, Donizetti) i el verisme, representat per Mascagni, Leoncavallo i Puccini. La Gioconda es basa en un drama de Victor Hugo, Angelo, tyran de Padoue però molt adaptat pel llibretista Arrigo Boito en el que hi ha adulteri, gelosia, venjança, rigidesa inquisitorial i acte sublim per amor. Tot això expressat per una música d’una gran intensitat que acompanya al drama […]