Roser Garcia Guasch

Nelson Valente, dramaturg i director incansable, a cavall entre Argentina i Catalunya, ha arribat a tenir 6 obres en cartell simultàniament. La trilogia de La paella dels dijous, Silvia i Rodriguez vs Martínez està dins del seu univers habitual de conflictes familiars i tensions profundes. A Amnèsia, també reflexiona sobre les dificultats que provoca en una família la qüestió delicada de cuidar a la mare malalta. La família és el seu rerefons comú on es desenvolupen tots els conflictes. I en aquesta línia escriu Avui no ploraré amb aquest to costumista i unes dinàmiques familiars complicades esquitxades pel seu humor fi. Ell sempre tria bons actors i bones companyies. En aquesta ocasió Valente dirigeix a la molt coneguda i reconeguda […]

Qui no té un record en el seu passat en el que una decisió diferent hauria canviat la seva vida? No és infreqüent pensar que la vida ens hauria anat d’una altra manera si haguéssim pres alguna altra decisió en un moment determinat. Un retorn al passat en el moment present és un equilibri de llenguatges, de registres, de pensaments i sentiments diferents. En aquesta ocasió, Jordi Casanovas, autor i director escull la ciutat de Göteborg com a títol d’aquesta obra i com a lloc on es va desenvolupar la història perquè a Suècia als anys vuitantes es pregonava que la relació de parella havia de basar-se en la independència. Casanovas crea un guió amb un recurs teatral curiós perquè […]

Roc Esquius i Sergi Belbel repeteixen parella de dramatúrgia i direcció amb un recurs teatral semblant al que van fer servir a Angle mort en el que la mateixa escena es repeteix des d’una altre pla escènic aportant informació suplementària. Són els mateixos intèrprets que modifiquen l’escena amb una habilitat increïble i una velocitat vertiginosa sota una llum esmorteïda. L’argument és molt original, ocurrent i, amb un gran sentit de l’humor, ridiculitza la dependència a la tecnologia i la confiança que ha despertat la Intel·ligència Artificial de manera que es pot utilitzar des de les finalitats més corruptes i enganyoses a les més solidàries. La trama es desenvolupa al voltant d’una torradora intel·ligent que a demés de torrar pa, parla, […]

És una de les comèdies més famoses i més representades de Eduardo De Filippo. Es va fer una pel·lícula al 1962 dirigida pel mateix Eduardo De Filippo i una altra versió al 1977 en la que ell mateix feia de Luca. La Perla 29 la torna a posar en escena ara després d’haver-la representat en dues altres temporades (2010 i 2012). Per això no hi ha hagut moltes sorpreses. Un Nadal en una família italiana amb tots els ingredients de la tradició. Il presepe, el nostre pessebre, és el símbol central de l’obra. Molt arrelat a la tradició napolitana, representa la il·lusió del Nadal, el retrobament de tota la família. El protagonista, un Pep Cruz magnífic, obsessionat en fer el […]

(Burpees és un exercici de fitness que consisteix en fer un salt seguit de planxa). Miquel Mas Fiol està entrant amb força a l’escena catalana. Aquesta setmana s’estan representant quatre obres seves simultàniament i al febrer podrem veure una adaptació d’una novel·la de Guillem Frontera al Tantarantana. És el dramaturg i director d’una trilogia sobre la condició mil·lennial al teatre Lliure de Montjuïc. Càndid o l’optimisme, a partir de Voltaire, seguida de Les penes del jove Werther de Goethe i de els Miserables, de Victor Hugo. Les tres s’han pogut veure consecutivament o com a Marató l’últim dia. Els mil·lennials són la gent de quaranta anys que van créixer durant l’expansió d’internet i la revolució tecnològica i és a ells […]