La nit de les tríbades és una obra que es va presentar al Teatre Lliure de Gràcia a la temporada 78-79 dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Muntsa Alcañiz, Quim Lecina i Anna Lizaran. En aquesta ocasió, Oriol Broggi ho porta a escena amb una companyia jove i un repte difícil que superen amb escreix. Ell crea un escenari semblant al de la Biblioteca de Catalunya amb el públic a banda i banda amb grades a sobre l’escenari la qual cosa té l’avantatge de ser immersiu per alguns però allunya als de la platea. Com que l’obra tracta d’un assaig, els actors entren pel passadís central i deixen les seves coses a les butaques de les primeres files que resten buides i encara allunyen més al públic de platea.
Per Olov Enquist (1934-2020), autor suec, va escriure La nit de les tríbades a l’any 1975 i recrea un episodi de la vida d’August Strinberg (Estocolm 1849-1912) i Siri Von Essen, actriu sueca i la seva dona amb la que va tenir tres fills. És una ficció basada en la seva crisi matrimonial coneguda i documentada. Enquist en aquesta obra juga de manera metateatral amb la ficció portant al límit la dramatització d’uns fet reals.
La versió actual, adaptada per Joan Yago i traduïda per Jem Cabanes, es basa en un suposat assaig de La més forta d’August Strinberg en la que apareix sobtadament l’autor de l’obra interpretat per un extraordinari Joan Marmaneu, que no deixa avançar l’assaig per la seva reacció visceral davant de la seva dona Siri von Essen, de la que s’està separant. Interpretada per Clara Mir, ens mostra clarament i serena, el menyspreu que li desencadena un home masclista, groller, misogin, gelós i amb molta por a la seva infidelitat i independència ja que el director (Jordi Llovet) ha incorporat a l’obra l’amiga i amant de Siri, Marie Caroline David interpretada per Cristina Arenas. El director de l’espectacle està esplèndid en el paper d’admirador de Strinberg que es va decebent a mida que progressa la batalla campal dialèctica entre l’autor i la dona en mig de la qual apareixen monòlegs d’una gran comicitat.
Si bé actualment podria estar desfasada, en aquell moment la relació entre dues dones (dites tríbades des del temps de l’imperi Romà) era insuportable i un insult al mascle que es veia profundament humiliat. Enquist vol mostrar també la fragilitat del geni masculí davant de l’autonomia femenina i la ràbia que desencadena, la qual cosa és malauradament encara molt vigent.