Homenatge musical a un clàssic de l’humor

El jovencito Frankenstein. El musical

El jovencito Frankenstein. El musical
29/10/2019

No, malgrat el que digui el títol, no és Frankenstein, sinó Fronkonstin, coi, que cal fugir dels pecats de la família… fins que els abracem si comporten recompensa. La proposta és la versió musical de la pel·lícula de 1974, de Mel Brooks. Un humor absurd, paròdic, de dobles sentits, de forçar el tòpic, poc subtil a estones i que molts se saben de memòria (els cavalls renillant, la gepa saltadora…). Hi ha, això sí, referències actuals que sobren i trenquen lleugerament la màgia d’estar en l’ambient de la pel·lícula de referència.

Dirigida per Esteve Ferrer (La Familia Addams, amb la que comparteix que és menys infantil i més picant del que sembla), té ritme i dinamisme, ajudat per efectes de so i il·luminació i coreografies ben executades amb un número final amb claqué. A nivell musical, un d’aquells casos que en sortir no sóc capaç de recordar ni una de les composicions, així que suposo que l’adaptació del propi Mel Brooks va posar més èmfasi en el llibret que en la música.

El millor: un repartiment que transmet energia i simpatia amb, entre altres, Víctor Ullate (Spamalot) lliurat a aquest personatge a vegades perplex per la bogeria que l’envolta i a vegades liderant-la, tremendament expressiu sense ser histriònic i al qual només li falla, i no és culpa seva, la perruca, més propera a Harpo que a Wilder, Marta Ribera (Cabaret), la glacial promesa del doctor que amaga un volcà, Jordi Vidal (Requiem for Evita) magnífic Igor, el fidel servent que domina el treball gestual, Anna Herebia (Rent) és una magnífica tirolesa Inga, fresca en més d’un sentit i que mereix més paper o Albert Gràcia (El Rey León) el monstre que s’apodera de l’escenari i ens sorprèn quan es llança a cantar i ballar.

El menys millor: aquesta versió de gira de províncies ha suprimit recursos respecte al que es va veure a Madrid, començant, un cop més, per suprimir la música en directe i una escenografia que, excepte en escenes com el bosc, es veu petita i escassa a estones.

En resum: homenatge molt aconseguit al clàssic film, amb ritme, i repartiment talentós i entregat, que compleix la seva comesa: passar una agradable tarda.

← Tornar a El jovencito Frankenstein. El musical

Enllaç copiat!