Recomanacions

La cita amb Lluís Homar, era del tot inexcusable, ja que el considerem un dels grans actors de casa nostre i mai ens ha decebut en cada una de la multitud d’interpretacions que hem vist d’ell. Aquesta Terra Baixa, tampoc és una excepció i hem de dir que tornem a caure rendits davant la seva gran professionalitat com a actor. Un cop dit això, també hem de dir que una representació Teatral no hauria de basar-se únicament en l’exhibició d’una bona interpretació per molt valuosa que aquesta sigui, i crec que en aquest cas, gairebé tota la resta no ha estat a l’altura del que almenys nosaltres esperàvem. Si voleu llegir la crónica al meu blog cliqueu aqui.

Com molts de vosaltres, el primer cop que vaig veure actuar a María Galiana va ser a la pel·lícula Solas. Llavors, em va sorprendre la seva impecable forma de transmetre amb naturalitat les diferents emocions del personatge, aconseguint així una gran proximitat envers l’espectador a partir d’una interpretació basada en la senzillesa. Tot i que els anys han passat, l’actriu no ha perdut el seu tarannà característic i, en aquesta ocasió, torna a recuperar el rol de mare, tot oferint-nos un personatge tendre, proper i per al qual només podem sentir empatia. Així, dalt de l’escenari no ens trobem a una actriu de gairebé vuitanta anys, sinó que realment hi ha una mare parlant amb el seu fill. En aquest […]

Una de les obres del dramaturg Àngel Guimerà, i una de les més populars que va escriure. Tot un clàssic del repertori teatral català ara amb un únic actor per representar a tots els personatges. Del pur minimalisme inicial de l’escenari, fins al minimalisme en el conjunt actoral. La primera impressió que he rebut, és el poder seguir sense cap problema la història i les converses entre els diferents personatges, encara que tenim un únic actor a escena. Tot un treball de direcció de Pau Miró. Ja han comentat que aquest espectacle el recordarem durant anys, i fins i tot direm que “nosaltres vam gaudir d’aquesta Terra Baixa“. Pot ser que no amb tanta enfàsis, si que podrem recordar-ho durant […]

Cosa natural perquè la Majo Cordonet és una actriu i directora argentina que amb aquesta obra s’ha estrenat com a dramaturga. Enhorabona! Com a opera prima l’ha encertada; comèdia o drama? les dues coses perquè retrata la vida de una gent normal i la convivència és dramàtica, però per sort arrenca somriures i també riures. Bona direcció que ha portat a tots els actors a estar en el seu paper. Brillen Majo Cordonet i Ailin Migliora perquè tenen els dos bombons del repartiment: la germana curteta i la cabroneta. Llegiu-ne més.

Quan vaig sentir a parlar d’aquest projecte vaig pensar que podia ser un caprici o un experiment, com el d’aquella actriu russa que fa uns anys interpretava tota sola la tragèdia de Hamlet amb la única ajuda d’un guant. De totes formes, el fet que fos Lluís Homar el promotor de la iniciativa em va fer pensar que potser estava equivocat. Homar és un dels Manelics més recordats del teatre català modern -els altres serien Enric Majó i Julio Manrique- i la seva coneixença del text de Guimerà és àmplia i exigent. Per tant, calia esperar un petit miracle… que finalment s’ha produït. L’actor encarna a Manelic, a Sebastià, a Marta i a la Nuri amb una subtilesa i una […]

Mares i filles… una relació complexa. Moltes vegades no ens entenem però… com costa de separar-nos. Per què és tan difícil ser mare? Per què és tan difícil ser filla? Mare i Filles és un espectacle musical de Clara Peya i David Pintó, que s’ha estrenat aquest dijous al Círcol Maldà. Un espectacle musical de poc més d’una hora de durada íntegrament cantat amb acompanyament de piano en directe. La Nina com a mare i la Mariona Castillo com a filla, dues grans actrius amb unes veus impressionants!!! i una Clara Peya brutal al piano!!! Unes cançons que ens han fet emocionar. Avui ens em sentit uns privilegiats. Feu-me cas i no us perdeu aquesta joia. És imprescindible !!!

La idea d’adaptar a una sola veu el text d’un clàssic català com Terra Baixa podria semblar, d’entrada, una bogeria. La reescriptura de l’obra amb aquest propòsit no és una tasca gens senzilla, ja que existeix el risc de caure en l’esquematització, la distorsió de la història o, fàcilment, en la caricatura. Afortunadament, el projecte ha nascut de bones mans i el resultat és una intel·ligent sostracció de l’esperit tràgic de l’original renunciant exclusivament a les trames més perifèriques. Interpretat per un fantàstic Lluís Homar, artífex també de la idea primigènia, l’espectacle plasma, sota la direcció de Pau Miró, el costat més fosc d’aquest drama rural amb inquietants elements escenogràfics i efectes de llum i so que, paradoxalment, contenen una […]

Un espectacle del tot imprescindible, tot i que pensó que no ha estat del tot rodó; pot ser hagut moments on l’obra s’ha fet un pel lenta, tot i que la trama és molt interessant. Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que va escriure i una de les més representades en llengua catalana. Es tracta d’un himne al amor, un himne a la llibertat. Aquesta representació és una adaptació que han fet en Pau Miró i en Lluís Homar a una sola veu, on s’ha respectat tal i com està escrit el text de l’obra ,encara que ha estat retallat, ja que s’ha centrat en el […]

Enfrontar-se a una obra de Thomas Bernhard requereix un esforç per part de tot l’equip artístic que hi participa -començant pel director i acabant per uns preparadíssims actors- però també requereix un esforç per part del públic. Aquest autor austríac, que renegava de ser-ho, sovint va escriure obres que són llargs monòlegs puntejats per les rèpliques de personatges molt secundaris, meres comparses que acompanyen al personatge o personatges centrals. El seu teatre és sec, dens i farcit de complexitats que, a simple vista, poden passar desapercebudes. Tot i així, les seves paraules no són en va, i els seus diàlegs no cauen en l’oblit de l’espectador, sinó que l’hipnotitzen amb un estrany magnetisme i unes repeticions que, amb l’actor adequat, […]

Durant el període entre l’exposició Universal del 1929 fins a l’inici de la Guerra Civil, Barcelona, com moltes ciutats europees, va viure un veritable esclat cultural on artistes, revolucionaris, prostitutes, músics i senyorets convivien en els cabarets del Paral·lel amb alegria, música i certa llibertat sexual. Flor de nit recrea aquest peculiar context històric basant-se en altres musicals com Cabaret o Chicago de Bob Fosse, on ja es mostrava, com aquí, la joia de viure dels sectors marginals i alternatius de les grans ciutats. L’adaptació de la companyia Gataro és molt fidel a l’esperit original de l’espectacle que Dagoll Dagom va estrenar ara fa més de 20 anys. Tot i ser una producció més modesta, s’ha aconseguit l’ambient acollidor, canalla, […]

Qui no coneix o ha sentit a parlar mai de Terra Baixa? És una de les narratives catalanes més populars inventades al segle XIX pel gran dramaturg Àngel Guimerà (una novela que es traspasà a guió ja l’any 1896). Doncs bé, aquests dies el director Pau Miró ens porta una petita mostra d’aquest gran clàssic al Teatre Borràs de Barcelona que no us podeu perdre. Per a mi, amb aquesta representació, Pau Miró aconsegueix endinsar-nos de ple a la realitat contemporània que Àngel Guimerà va voler mostrar-nos durant tot el segle passat. Una obra conservadora que expressa la lluita ferma entre la classe obrera i els capitalistes (un treball veritablement acurat i conmovedor, sobretot quan s’ensenyen els problemes domèstics de […]

El currículum de Marc Artigau dins de la nova dramatúrgia catalana (El balneari, Un mosquit petit, Aquellos días azules) és cada cop més extens i important. Amb aquesta nova peça, però, la capacitat poètica i figurativa de l’autor acaba resultant un llast que ni el treball dels actors ni l’elaborat clima escènic creat per Margherita Mantovani (escenografia) i Anna Espunya (il·luminació) aconsegueixen alleugerir. És cert que l’aparença de thriller li aporta un embolcall interessant, però després costa molt que el públic entri en el moll de l’os de la història. Aquí estem davant de personatges solitaris i perduts que busquen desesperadament, a través de les mentides i de l’engany, un punt -terrenal o no- al que agafar-se… El bosc actua […]

O sigui que no us la podeu perdre, perquè aquesta ‘opera prima‘ de la companyia Espai en Construcció és d’un equilibri digne d’uns professionals amb molta més experiència, i ells són molt joves. Estem al 1940 i el Joan encara no ha tornat i la guerra es va acabar el 39. La Maria té l’afany que encara sigui viu i decideix anar-lo a buscar. L’acompanyen dues amigues. Esperança sense esperança?… Obra de poques paraules, però tot queda molt ben dit amb l’expressió corporal. Magnífica direcció de Roger Ribó a la vegada autor, junt amb les actrius. Una perla que encara es pot veure fins el dia 23. Llegiu-ne més.

Quan els que anem molt al teatre ens trobem amb una obra que ens sorprèn, és fantàstic!!! Precisament és el que ens ha passat amb Querencia; un espectacle que és del tot sorprenent i original, amb uns personatges que de vegades arriben a ser ridículs i fins hi tot patètics. Una tragicomèdia que sembla treta d’un còmic de revista. Zarzoso té un estil propi, on sol distorsionar la linealitat de les seves històries i es preocupa molt de les relacions humanes, utilitzant un peculiar humor agredolç en els seus personatges. Querencia és el retrobament d’una parella que es van separar fa uns anys degut a una crítica de teatre mal encaixada per l’actriu i que els va portar a la […]

Entrem a la Sala Atrium de Barcelona a primera fila. Sabem que tenim una història crua, ja que ens ho han comentat anteriorment, i ens trobem amb una obra crua i que et sacseja d’inici a fi. Ens trobem amb un monòleg a dues veus. Un testimoni de la opressió dels homes, de la societat i de la religió. Si en lloc d’Al·là li posem un altre nom, és totalment viable. Un monòleg que per moments és un diàleg intern de la protagonista. Tant la Mireia Trias com Judith Farrés fan un paper excel·lent i van ser aplaudides durant una bona estona per el públic. Tot i que queden poques funcions, si teniu oportunitat de poder assistir, no ho dubteu. […]