El moment de les dones

Aquesta és una comèdia amb un toc de fantàstic, però amb un rerefons de realitat que la fa molt actual. La premissa inicial és realment xocant, i a partir d’aquí s’inicia un discurs feminista i reivindicatiu… tot i que gens alliçonador. El gran encert de Daniela Feixas és el d’utilitzar la comèdia i el d’exposar, en primera persona, les dificultats amb les que es troben les dones encara a dia d’avui. La premissa de canviar de sexe a un polític de dretes és realment original, i el fet d’enfrontar-lo a la pressió social i a la del seu propi partit constitueixen un altre plantejament prometedor. Potser el problema és que hi ha situacions un pèl forçades -la curiosa relació que té amb la prostituta o l’innecessari pròleg- i personatges dels que tenim molt poca informació. De fet, el personatge més rodó és el de Simó/Simone, un petit bombó al que dóna vida una encertadíssima Tilda Espluga.

La direcció de Ramon Simó és àgil i més que correcta. S’agraeix que no forci la comicitat ni algunes determinades situacions, tot i que potser a vegades es troba encotillat per un text al que li costa avançar cap al final. Pel meu gust hagués calgut una mica més d’història i de girs argumentals per arrodonir la peça, tot i que admeto que el seu missatge la converteix en una obra oportuna i necessària. Segur que n’arribaran més, perquè aquest és un país de bones dramaturgues i esplèndides actrius. Estic convençut que juntes ens seguiran brindant grans experiències teatrals, on la visió femenina esdevindrà fonamental.