Recomanacions

Potser no havia d’haver començat per una obra “difícil” després d’una aturada de més de dos mesos, però el fet evident és que en aquesta obra no hi he entrat i m’he perdut com una burra en un garatge. Bona posada en escena i per a mi res més. Tampoc puc valorar les actuacions; és difícil fer-ho quan estàs pendent del rellotge. Crítica completa » http://bit.ly/2IbvaQ9

La companyia Pyros és un projecte personal de Roger Batalla, amb l’objectiu d’apropar-se a obres que pugui interpretar i traduir textos, que no s’han dut mai als escenaris, o que si s’han dut, no ha estat com a ell personalment li agradaria. El debut de la companyia es fa amb la peça “Les combustibles” d’Amélie Nothomb (Etterbeek,1966) que en català hi ha traduït com a LLIBRES PER CREMAR. Únic text teatral d’aquesta autora belga, que en els seus llibres, furga en racons inexplorats de la persona. Recordem de la mateixa autora “COSMÈTICA DE L’ENEMIC” que vam veure a la Sala Muntaner, el febrer del 2013, i que ens va agradar força mes que aquesta. Tres personatges estan sota un setge […]

“Paraules encadenades” és un thriller amb tocs d’humor negre, magníficament dirigit per Sergi Belbel, que ens parla sobre els límits i conflictes en les relacions de parella, mitjançant un joc pervers entre un assassí en sèrie interpretat per David Bagés i la seva propera víctima, una jove infermera i psicòloga interpretada per Mima Riera. “Paraules encadenades” es va estrenar al Teatre Romea el 1998, amb l’Emma Vilarasau i el Jordi Boixaderas com a protagonistes, en aquella ocasió l’acció transcorria dins un garatge , en aquesta reposició l’acció es produeix en un teatre abandonat. Obra guanyadora del XX Premi Born de Teatre, i del Premi de la crítica Serra d’Or a la millor obra en llengua catalana. Es tracta d’un dels […]

El mar no cap dins d’una capsa de sabates és una obra que transforma el Teatre Tantarantana en un espai en el qual el públic fa un viatge cap a la seva infància. La companyia El Martillo presenta una obra en la qual es revisen els esdeveniments de la infància del públic que marcaren al mateix. Mitjançant un personatge coral encarnat per quatre actors, l’obra presenta un episodi anecdòtic (quatre nens que es queden sense pati) sobre el qual es representen diverses escenes que reflecteixen quadres costumbristes sobre els nens i les seves vides: els jocs als quals juguen, les seves inquietuds, el seus pensaments, les seves reflexions… Andrea Artero, Cristina Arenas, Martí Salvat i Toni Guillemat emergeixen durant una […]

Tots sabíem que portar Frankenstein a escena era un projecte arriscat, i sabíem també que el repartiment escollit no era a priori el més ajustat per a una proposta d’aquest tipus. Tot i sabent tot això, hi havia ganes de veure què podia fer Carme Portaceli amb aquest material, sobretot sabent el que havia aconseguit amb Jane Eyre, una altra famosa novel·la britànica del Segle XIX. Finalment, el resultat és un producte correcte, excessivament fred i calculat, tot i que s’ha d’admetre que l’adaptació de Guillem Morales és a estones brillant. S’agafa algunes llicències, i sobretot opta per un final de collita pròpia, però en el més substancial és una de les versions que més s’assembla a la novel·la original […]

Aquest dissabte passat es va presentar a la Sala Hiroshima, en única funció, una peça d’Arno Schuitemaker, I WILL WAIT FOR YOU (T’esperaré). Era el primer cop que es presentava un espectacle de Schuitemake a Espanya. Aquest és el treball més personal d’aquest coreògraf, una peça que pren com a punt de partida la naturalesa evasiva de l’amor. Inspirada en els sentiments realment experimentats durant una relació a llarga distància. Arno Schuitemaker, enginyer aeronàutic que va deixar la seva professió per dedicar-se a la dansa contemporània, sempre ha estat interessat en la teoria de les “neurones mirall” (*) aportant una vessant científica a la seva creació. (*) Les neurones de l’individu “reflecteixen” el comportament de l’altre, com sí l’observador estigués […]

Una obra escrita el 1958 pel dramaturg anglès Arnold Wesker, que ha estat versionada per LLàtzer Garcia i Ferran Utzet i dirigida per aquest últim. És la primera part d’una trilogia integrada també per “Arrels” (1959) i “Estic parlant sobre Jerusalem” (1960). La manifestació antifeixista que va tenir lloc al barri obrer londinenc d’East End el 1936, amb habitants majoritàriament jueus, i l’alçament anticomunista d’Hongria de l’any 1956 són els dos fets històrics que emmarquen aquesta obra. Al llarg de set escenes, abastant més de vint anys, SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI, ens explica la història d’una família de classe obrera, els Khan, en un món que canvia a tota velocitat. Una posada en escena que juga amb fórmules imaginatives […]

La peça d’Edmond Rostand, escrita el 1897, està basada en un personatge real , Savinien de Cyrano de Bergerac (1619-1655), fill d’una família de l’alta burgesia parisenca, i un destacat mosqueter i escriptor teatral. Diuen que tenia un nas gros i desfigurat, un motiu pel qual sembla que es va batre en duel més d’una desena de vegades. Edmond Rostand va escriure aquesta peça en ple Romanticisme. Seguint de manera figurada les seves peripècies vitals, ret un homenatge al dramaturg que admirava per afinitat ideològica i estètica, convertir-lo en un dels pocs herois romàntics “lletjos i sublims”, fent de la seva característica física un dels puntals simbòlics de l’obra. Juntament amb “Hamlet”, el “Cyrano de Bergerac” és una de les […]

Podem, ja, considerar “La granja animal” d’Orwell, un clàssic? Jo crec que sí. El Teatre Regina acull dins de la programació per adolescents una proposta fidel a la trama del llibre de George Orwell, per tant, és un MUST per tots aquells que vulgueu veure una reproducció en carn i ossos de les pàgines del clàssic. Una posada en escena de la companyia, senzilla i fàcil per fer creure a l’espectador que tot passa sota el sostre d’una granja. Tot plegat, de la mà de les creacions musicals de Marc Miramunt; cançons amb ritme i que en cap cas es poden considerar fora de lloc, l’únic detallet és que hi ha cançons que no s’acaben de sentir del tot bé, […]

Una nova companyia teatral, 010 Teatre, ens va presentar fa uns dies, en roda de premsa, el seu projecte artístic FUGA DE CONILLS que divendres al vespre vam tenir oportunitat de veure a la Sala Atrium. La companyia, integrada per la dramaturga i directora Martina Cabanas Colell, i els actors Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodríguez han aixecat aquesta obra, una fusió de diferents tècniques interpretatives i disciplines artístiques, música en directe, teatre-dansa, màscares, monòlegs, …. que va ser estrenada una setmana abans, a la sala La Planeta de Girona. Els dos actors ens parlen de la precarietat laboral del món de l’espectacle que els obliga a acceptar treballar disfressats de conillets en les festes d’aniversari, mentre esperen l’oportunitat […]

Teníem molta il·lusió per veure aquesta nova proposta, segon treball de llarga durada, de la Lali Ayguadé després de “KOKORO”, que vam poder veure també en el Mercat de les Flors, fa un parell d’anys. Ens hem endut una gran decepció amb aquesta peça que té un gran component teatral. Estrenada al Temporada Alta, aquesta és la segona part de la seva trilogia sobre la transformació. Un espectacle que ens vol parlar del comportament de l’home davant la mort. “La peça mostra el contrast entre el que sentim en el nostre interior i el que vam mostrar per fora quan algú mor“, ha explicat la ballarina i coreògrafa. D’aquí el títol ‘you’, que es pot entendre com vosaltres o tu […]

“Sopa de pollastre amb ordi” és un projecte diferent del que s’acostuma a veure a la Biblioteca, sempre amb l’expectació de saber com estarà col·locat l’escenari i les respectives grades. Amb una petita estança buida al centre de l’espai, envoltada pels seients del públic, Ferran Utzet proposa un text que si no fos pels referents històrics que apareixen com ara la manifestació feixista de l’East End, semblaria que és un text actual, tenint en compte els dies que vivim. I és que apareixen molts referents ideològics i sobretot el canvi de pensaments i punts de vista de les persones, una mirada retrospectiva que deixa entreveure el canvi generacional al qual se sotmeten els sentiments personals i com poden arribar a […]

Los roles de cualquier grupo quedan definidos incluso en la no tan tierna infancia, y eso hace que los dos niños y las dos niñas protagonistas del nuevo montaje de la cia. El Martell sean muy reconocibles. Todos hemos conocido al repipi vigilante de las normas, a la pasota despistada, a la niña cruel pero adorable en apariencia y al bruto de la clase, que en esta ocasión se quedan castigados sin patio. Paralelamente, vemos la evolución de los que sí juegan y de cómo, a medida que las convenciones van calando, las situaciones de paz, harmonía y felicidad van desequilibrándose. La función dirigida por Laia Alsina Ferrer queda dividida en dos partes. La primera, que alcanza tres cuartas partes […]

Han passat onze anys d’ençà que es va representar aquesta producció, en aquest mateix teatre, protagonitzada per Ramon Madaula i Laura Conejero, i ara, ha tornat amb Abel Folk i Àngels Gonyalons com a protagonistes. Tal com va comentar a la roda de premsa el seu director, que repeteix experiència, Joan Lluís Bozzo, l’èxit de públic i les excel·lents crítiques que van aconseguir, han fet aconsellable i possible la seva reprogramació. El text d’Emmanuel Schmidt, un dels autors francesos contemporanis més llegits i més representats del món, és un vodevil filosòfic on s’hi barreja veracitat històrica i ficció teatral amb humor intel·ligent. Una reflexió sobre les contradiccions entre el pensament i els sentiments. Un text escrit l’any 1997 i portat […]

Basat en un text original d’Oscar Wilde, un text de nova creació de Joan Yago, dirigit per Josep Maria Mestres, és la proposta que ens ofereixen al Teatre Condal. Joan Pera és EL FANTASMA DE CANTERVILLE. Joan Pere encarna a Sir Simon de Canterville, el re re re re re re re besavi de l’actual propietari del castell (Pep Sais), condemnat a viure eternament en ser acusat, injustament, de la mort de la seva esposa. Interpreta un personatge divertit que es belluga en una acurada escenografia, presidida per una senyorial escala. Només una persona fa companyia al fantasma, i te cura d’ell, la governanta Marigold Umney, paper que també interpreta Pep Sais. Aquest espai misteriós acollirà la trobada entre el […]