El mar no cap dins d’una capsa de sabates és una obra que transforma el Teatre Tantarantana en un espai en el qual el públic fa un viatge cap a la seva infància. La companyia El Martillo presenta una obra en la qual es revisen els esdeveniments de la infància del públic que marcaren al mateix.
Mitjançant un personatge coral encarnat per quatre actors, l’obra presenta un episodi anecdòtic (quatre nens que es queden sense pati) sobre el qual es representen diverses escenes que reflecteixen quadres costumbristes sobre els nens i les seves vides: els jocs als quals juguen, les seves inquietuds, el seus pensaments, les seves reflexions…
Andrea Artero, Cristina Arenas, Martí Salvat i Toni Guillemat emergeixen durant una mica més d’una hora i quart en una miscel·lània nostàlgica que transporta al públic a la seva infància. Amb una actuació enèrgica i sublim, l’elenc demostra el potencial d’uns actors joves que gaudeixen de cada segon a l’escenari.
Tot i que l’obra tracta sobre la infància, no es mostra un retrat idealitzat de la mateixa, sinó que presenta episodis i situacions que problematitzen els valors que ens han format com a adults. L’obra és una revisió sobre alguns conceptes que passaven per innocents i que, realment, eren nocius i demostren els errors de la societat que conformem els adults. Es dona la imatge d’una infància que embruta la innocència dels nens amb arguments masclistes, racistes, i fins i tot opressors respecte a la orientació sexual dels personatges.
En síntesi, El mar no cap dins d’una capsa de sabates projecta una revisió sobre la infància oferint un relat en ocasions nostàlgic, en ocasions alegre, però en altres ocasions també cru i fred. L’obra revisa i llença un raig de llum crítica cap a la infància. El públic, mitjançant un viatge al seu interior, s’adona que la infància no fou tan bonica, que el mar, no cap dins d’una capsa de sabates.