Recomanacions

Nunca olvides qué eres, porque desde luego el mundo no lo va a olvidar. Conviértelo en tu mejor arma, así nunca será tu punto débil. Úsalo como armadura y nadie podrá utilizarlo para herirte. Esta es la frase en forma de consejo que Tyrion Lannister le (nos) regala a Jon Snow. Para que sea de Cyrano, solo le falta el verso. El equipo de Terra baixa vuelve a unirse en este montaje en el que sí, esta vez hay más de un actor. Aunque Lluís Homar sigue siendo el protagonista. Con este punto de gran hombre, inteligente, perspicaz y lleno de nobleza, cómplice con sus amigos y eficiente para vencer a sus enemigos. Cyrano es un clamo por la dignidad […]

D’ençà que la nostra actualitat ha entrat en una etapa políticament convulsa, hem quedat atrapats en una dinàmica d’estar farts de parlar sempre dels mateixos temes i, al mateix temps, no poder deixar de fer-ho. En aquest sentit, Sopa de pollastre amb ordi és una proposta molt interessant i molt adient per a aquest moment, ja que explora qüestions com la lluita social, els ideals, la resistència i el desengany final que estan molt presents en el nostre dia a dia, i ens aporta una nova refrescant perspectiva. L’espectacle mostra amb gran intel·ligència l’erosió emocional en una família anglesa al llarg de la història, des de la lluita contra el feixisme a la Guerra Civil Espanyola fins a la decepció […]

Vam esperar al dia del col.loqui per poder gaudir d’aquesta esplèndida proposta, escrita per Nell Leyshon, traduïda de l’anglès per Marc Rosich i dirigida per Fernando Bernués. Una escenografia de Max Glaenzel, autènticament impactant, supèrbia, de les que et deixa bocabadat al punt d’entrar a la sala. Els actors a escena, esperen. Els ulls no poden abastar la immensitat d’un espai delimitat per les parets que conformen una mena de capsa tancada, on aquest món rural esdevé claustrofòbic, trist i fred. És tardor, els dies són curts i les fulles i les pomes cauen dels arbres en una finca rural d’Anglaterra. Compartim amb la família un dia de les seves vides, un dia especialment dur marcat per la mort i […]

De vacaciones por Suramérica, una pareja discute. Ella, interpretada por Lina Lambert, se va a Argentina y él, Pablo Viña, intenta encontrarla. Por el camino, ambos se encuentran a un variopinto grupo de personajes con los que entablaran breves conversaciones. Y son estos, los secundarios, los que salvan esta road movie de Josep Maria Miró. El choque cultural es uno de los elementos más subrayados en el texto y en la dirección de Gabriela Izcovich, quien opta por una puesta en escena austera, vacía, con tan solo algunos elementos que entran y salen –una cama, un banco, un carrito de la limpieza- y unas pocas proyecciones. Por un lado, resulta difícil olvidarse de la banalidad del turismo cuando los protagonistas […]

El Llibertí, una de les comèdies amb més èxit del teatre català, és un vodevil escrit per Eric Emmanuel Schmitt que ens proposa una divertida reflexió sobre les contradiccions entre el pensament i els sentiments. L’obra dirigida per Joan Lluís Bozzo parteix d’un moment de la vida del filòsof Diderot, la redacció d’un article sobre el concepte de la ‘moral’ per a l’Enciclopèdia, mentre l’espectador és present dels diferents ‘affaires‘ que manté el filòsof amb la resta de protagonistes. Malgrat que el concepte de vodevil no seria el més modern… no us espanteu, la veritat és que el text i la dicotomia que ens planteja l’autor funcionen i compleixen la seva missió: fer-nos passar una bona estona i mantenir-nos atents […]

Hem pogut veure per primera vegada aquesta òpera basada en el clàssic de William Shakespeare, presentada en cinc actes, amb llibret de Jules Barbier i Michael Carré, i música de Charles Gounod (1818-1893). La producció de Stephen Lawless situa l’acció al segle XIX, època de la creació de l’òpera, en el marc de la Guerra civil nord-americana. La escenografía, pel nostre gust força avorrida i tètrica, reprodueix la cripta d’un mausoleu semicircular amb desenes de nínxols i els noms dels caiguts en combat. És un decorat fix que es va transformant amb l’aparició d’escales, portes i balcons. Les parets laterals es desplacen i del terra apareix i desapareix el cadafal que és també el llit d’amor i el llit mortuori […]

El teatre, entre altres coses, és entreteniment i, si hi ha un obra ara mateix en cartell que pot aportar això als espectadors, aquesta és sens dubte El fantasma de Canterville que es pot veure al Condal. Basant-se en el text clàssic d’Oscar Wilde, tot i que amb una representació dirigida cap a una vessant més còmica que l’original, l’espectacle ens convida a passar una bona estona entre riures. Joan Pere, en el paper del fantasma, ens captiva i anima a passar-ho bé des del primer moment en què surt a escena. El seu personatge, és histriònic, divertit i cara dura, i nosaltres que ens divertim veient les seves diferents fases. De la resta del repartiment, tots en el seu […]

Did, Vi y Rose son amigas. De las de verdad. De esa especie tan difícil de encontrar que, según Kurt Cobain, lo sigue siendo pese a saberlo todo sobre ti. De esas personas que si no te entienden fingen entenderte. Que en el fondo te apoyan hagas lo que hagas. Que se enfadan pero al final vuelven, por más distancia, tiempo, o diferencias que os separen. Lee la crítica completa aquí.

A la izquierda, una chica –soñadora e inocente Olivia Delcán– secuestrada en un sótano oscuro. A la derecha, un chico –rabioso y enérgico Nacho Sánchez– aislado en su habitación, cansado y enfadado por no entender ni ser entendido. Aunque en prisiones de distinta naturaleza, ambos están encerrados. Y en los dos abundan los sueños rotos, las esperanzas truncadas, los recuerdos hirientes y los deseos ahogados. Los dos intentan expresarse, comunicarse con el exterior mediante cámaras, pero ninguno lo consigue. Y al final los dos escaparán, tomando para ello decisiones drásticas y extremas. En medio de ambos queda la adolescencia que les une, personificada por una especie de fantasma de la niñez. Una diabólica y omnisciente maestra de ceremonias –Andrea de […]

Guillem Morales i Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d’aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació. Un apropament a la humanitat ferida de “la criatura” (que alguns anomenen “el monstre”), i a l’enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment. Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com L’habitant incert i la premiada Els ulls de la Júlia) i Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid) han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la. Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions, Àngel Llàcer és Victor Frankestein, Joel Joan és la criatura. Una adaptació que […]

Una de les que serà, de ben segur, de les millors propostes de la temporada, tot i ser un text del que en pots predir els fets. De totes maneres, a la primera part surgeixen tot de preguntes de les que esperes que més endavant n’obtinguis les respostes…però no és així. Queden fils sense lligar, potser expressament perquè sigui el propi públic qui posi els lligams de la família. Des del moment en què l’espectador busca la seva butaca per seure-hi, ja pot entrar al món paral·lel que Fernando Bernués construeix a partir del text de Nell Leyshon, ja que no hi ha teló i la família camperola anglesa seu repartida per la immensitat de l’escenari. Un escenari pràcticament sense […]

El TNC ha programat per aquestes dates una proposta de dansa, dins de la seva programació familiar, en funcions matinals exclusives per escoles o per famílies en horaris habituals. VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA ja es va poder veure a Barcelona l’any 2015 dins de la programació del Grec d’aquell any. La Companyia Roseland Musical juntament amb Manuel Veiga (dramatúrgia), Anna Planas (coreografia) i Franc Aleu (creació de l’audiovisual), han aixecat aquesta proposta tecnològicament sorprenent, per tal d’apropar la dansa als nens i adolescents, però també amb la intenció de fer palès que la Cultura és essencial per l’ésser humà…. i ho fan a través de les noves tecnologies, a les que estan acostumades les noves generacions. Un parell […]

Què passa quan, una família, amb profundes conviccions polítiques, deixa de creure amb els seus ideals? Doncs que moren, a poc a poc. Les seves vides queden sotmeses a un ànim sense esma on un no es preocupa ni en canviar-se de roba quan se’n va a dormir. Sopa de pollastre amb ordi ens explica la història d’una família de classe obrera, els Kahn, que veuran com tot en el que havien cregut i pel que havien lluitat, es va fonent per acabar desapareixent. L’espectacle explora la vessant més íntima de la política i la ideologia. El personatge de Sara, la mare i pal de paller de la família, interpretat per Màrcia Cisteró, ens fa una explicació immillorable: quan portes […]

La nova producció de la Perla29 , ‘Sopa de pollastre amb ordi’ d’Arnold Wesker, és una reflexió sobre la ideologia, les conviccions polítiques i els somnis. L’obra parteix de l’emotiva història dels Khan, una família britànica obrera comunista i d’origen jueu i de les diferents relacions que s’estableixen entre ells a mesura que els seus ideals es van desfent amb l’arribada d’una incipient societat capitalista. Quan vas a veure una producció de La Perla 29 saps que hi ha quelcom, més enllà del fet teatral, que sorprendrà… i així és! Una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser el magnífic treball de moviment: una coreografia perfectament sincronitzada entre la interpretació, el text i els elements escenogràfics […]

Som conscients que algunes de les propostes que ofereix el Teatre Eòlia, estan total o parcialment aixecades amb l’esforç del treball i sobretot la il·lusió d’estudiants de l’Escola d’art dramàtic de l’escola del mateix nom. No podem valorar per tant, amb la mateixa escala amb la que ho fem quan parlem de propostes de teatre professional. Però un cop dit això, creiem que aquesta proposta de PLANETA PÀRIA, no estava encara prou madura per oferir-la davant del públic, tot i saber que no és la primera vegada que es presenta en aquest teatre, ja que va ser representada el juny de 2017 dins la Mostra d’Intèrprets Emergents organitzada per Eòlia, i a la que accedeixen els alumnes de quart de […]