Recomanacions

“El quadern daurat” (1962) és l’obra mestra de la Premi Nobel de Literatura(2007) Doris Lessing (1919-2013). Semblava impossible que es pogués sintetitzar i adaptar al teatre un llibre d’aquesta extensió i densitat. Aquesta obra d’enginyeria teatral ha sorgit de l’experiència, coneixement, talent i creativitat de Carlota Subirós. Suposo que a tothom va semblar una bogeria, un somni difícil de portar a terme. M’imagino les lectures prèvies, l’elecció de les parts llegides, parlades o representades que va triar la Subirós per arribar a construir un guió a partir dels quatre quaderns no separats entre sí i del garbuix de pensaments, escenes, llocs i sentiments que van apareixent al llarg del llibre. El passat i el present en aquestes històries estan units […]

Yllana té una marca molt personal. Usant el “pallasso rus de colors” o la seva evolució mes digerible, “el clown nortemaericano” fan un humor gestual amb tots els elements d’aquestes figures. No és fàcil crear una premissa d’humor (un codi que l’espectador entengui) amb el públic. En això Yllana és magistral, ho aconsegueixen en un temps rècord i es fiquen a l’respectable a la butxaca des del primer minut. El seu bon fer gestual, un precís i contundent maneig de l’ritme de comèdia i una comunicació fantàstica amb qui els mira des del pati de butaques fa que Yllana estigui a la cimera de la comèdia gestual. A Primitals aconsegueixen sumar a això el cant. Un gran troballa! ‘La clown […]

En primer lloc, agraeixo a l’equip de producció Bitò i Teatre Romea la possibilitat de veure en línia aquesta i totes les altres obres programades a Temporada Alta. “Eva contra Eva” és una molt bona adaptació de Pau Miró d’una versió cinematogràfica de Manckiewicz al teatre i dirigida per Silvia Munt. Només començar l’obra em va venir al cap la Bette Davis representant una actriu de Hollywood amenaçada professionalment i personal per una admiradora que aconsegueix que aquestes dues àrees de la seva vida trontollin. La pel·lícula era “All about Eve” de Joseph L. Mankiewicz a partir d’un relat de Mary Orr (the Wisdom of Eve). El tema va més enllà de l’actriu d’èxit que no vol renunciar-hi i l’actriu […]

Ha estat una sorpresa, una agradable sorpresa. Jo segurament no hauria assistit a aquest projecte de micro-òperes però hauria estat una gran descortesia no aprofitar aquest regal que ens ofereix el Gran Teatre del Liceu en temps de pandèmia. Un amic meu sempre em deia que no ens podríem acabar mai el barroc per fer-me veure que no calia entrar en el món de la música moderna. Jo, que no hauria passat del segle XVIII pel que fa a l’òpera, estic investigant altres camins, posant els sentits a entendre una música difícil per a mi. Sense dedicar-li massa expectatives, he posat molta curiositat en aquesta i el resultat ha estat engrescador. Es tracta d’un projecte d’Òpera de butxaca i Nova […]

Tens ganes de viatjar al passat, però amb la sensació d’estar viatjant al futur? No et cal buscar el mític Delorean: ho pots fer a l’IDEAL Barcelona, el nou centre d’arts digitals del Poblenou impulsat per Minoria Absoluta i Magma Cultura. Innaugurat fa pocs mesos, centren l’interès en les exposicions immersives, la realitat virtual, la realitat augmentada, holografies, videomappings i totes aquelles invencions que sortien a les pel·lícules de ciència ficció però que ara ja són realitat. Pura màgia negra, pura emoció. A Barcelona Memòria Fotogràfica proposen un interessant (i molt estimulant!) recorregut per l’últim segle de la ciutat comtal. El composen a partir de la mirada de genis del vuitè art, com Colita, Joana Biarnés, Català-Roca, Miserachs o Leopoldo […]

Hem d’agrair al Liceu la possibilitat de poder veure aquest Don Giovanni en un moment en el que s’han cancel·lat les darreres quatre representacions d’aquesta obra. Agraïm també la generositat del Consorci de regalar aquesta producció de l’òpera de Frankfurt al públic general per YouTube. Aquesta òpera es va representar per primera vegada a Praga el 1787 amb el títol: “Il dissoluto punito , o sia Il D. Giovanni”. Amb el que es censurava ja el caràcter de Don Giovanni, mereixedor del gran càstig. Don Giovanni com tots els altres Don Juan que van aparèixer en aquella època i posteriors era un personatge atractiu, amb ganes de viure, de divertir-se. Les dones trobaven en ell el que se’ls prohibia en […]

La pandèmia ens ha tancat els teatres, ens ha tancat portes però ens ha obert finestres. Ahir es va obrir una finestra per la que entrava l’aire fresc d’esperança. Vaig poder assistir des de casa, al sofà i en streaming a la representació d’aquesta obra que es va estrenar el 2015, que ha viatjat per Sudamèrica i ara ha tornat a Temporada Alta. Va ser una experiència fantàstica. Érem més de 60 persones amb una cap de sala que feia la presentació i moderava el col·loqui final. És una experiència que estic segura que s’incorporarà al món del teatre simultaniejant amb la forma presencial de manera que es pugui ampliar el públic. Tot i el desànim actual, la cultura en […]

La importància del Smiley original residia, principalment, en utilitzar els mecanismes habituals de la comèdia romàntica cinematogràfica posant a dos joves homosexuals en els rols protagonistes, fent-los viure la història en primera persona i no relegats, com de costum, a un simple acompanyant o alleujament còmic. D’aquesta manera, Guillem Clua visibilitzava i normalitzava un col·lectiu que mereixia trencar aquest sostre de vidre i oferia al públic gai una ficció amable on poder riure, pensar i sentir-se representat, sense obviar la seva idiosincràsia i alguns tòpics dels quals també és saludable fer broma. Amb aquesta seqüela, Clua fa un pas més enllà i, de forma gairebé inevitable, trasllada aquells personatges a uns conflictes i unes trames més madures, relacionades amb la […]

Clowns” es va estrenar aquest novembre al “Festival Internacional de Artes Escénicas Tlaxcala” (Mèxic) i a Barcelona s’estrenava quan l’endemà començava el confinament de caps de setmana per la pandèmia i tots els teatres i concerts es clausuraven durant quinze dies. Ja s’havia d’haver representat al març passat i es va posposar pel mateix motiu. Hi havia ambient de frustració, tristesa i preocupació. Era una estrena que no aniria seguida de tota la programació. Tot i així, les tres actrius es van llençar a donar tot el millor d’elles mateixes. I ho van aconseguir. Tony Casla director i dramaturg ja és una figura reconeguda en el món del teatre. Va crear la companyia Antzoki Teatteri al 2012 que ha estat […]

PEGADOS va triomfar fa ja 10 anys. Un musical dels anomenats “petit format” (sigui allò el que sigui) que va connectar moltíssim amb un públic jove i que, rara avis, es va exportar a altres països. Una premissa esbojarrada i enginyosa: noi i noia lliguen a una disco, acaben practicant sexe als lavabos…i es queden físicament enganxats. Alícia Serrat (Trilogia de l’amor), coautora i primera intèrpret amb Ferran González, la torna a dirigir, ara amb Enric Cambray. Durant anys he esta temptat, quan veia l’Alícia al Maldà, per exemple, de traspassar la barrera i preguntar-li si tornaria Pegados. Sempre em va aturar que la resposta fos que va tenir el seu moment i ho havia d’acceptar. 10 anys després ha […]

Convertir un dels melodrames estel·lars del cinema dels vuitanta en una mena de vodevil té el seu mèrit, encara que sigui un mèrit dubtós. És cert que l’original de James L. Brooks té tocs de comèdia i algun que altre personatge extravagant, però tota la primera part d’aquesta versió teatral s’excedeix amb les anades i vingudes, les trucades telefòniques creuades, els malabarismes sexuals i algun que altre personatge excessivament estereotipat. Podríem pensar que s’ha fet per complaure el públic de Lolita Flores, però crec que seria menystenir un públic que l’ha seguida igualment quan ha fet La plaça del diamant o Fedra. A més, l’actriu és la que més es centra en el tipus d’interpretació que l’obra requereix, aconseguint una […]

Els nostres fantasmes arriben de nit, sovint. De nit i dormint. De nit i somiant. I els nostres fantasmes ens recorden el dol que ens cal fer dels nostres traumes. El dol. Queralt Riera ens acompanya en el nostre dol. Queralt Riera ens proposa romandre en el dol. Estar de dol. He vist una part de la proposta dramatúrgica de Queralt Riera. En dies alterns Carles Goñi i Muguet Franc es posen en la pell dels personatges creats a l’ombra de Hamlet i d’Ofèlia. Però l’ombra, les ombres són unes altres. Les ombres planen no només entre les cintes daurades de l’escenari. Les ombres planen en l’inconscient dels espectadors, en el subconscient dels espectadors. Inconsciència , consciència. Potser somniar. Jo […]

Després d’explorar el racisme que existeix a la nostra vida més quotidiana, malgrat que, sovint, no ho vulguem veure amb Negrata de merda, la dramaturga i directora Denise Duncan fa un pas endavant en la seva carrera amb aquesta nova proposta. El combat del segle suposa tot un creixement artístic per la creadora per diversos motius: el muntatge és molt més gran i ambiciós, la trama que explica és més intricada i, a més, es basa en un personatge real, cosa que sempre suma complexitat al projecte. Afortunadament, Duncan surt molt ben parada del repte, aconseguint un espectacle que llueix i que, amb els seus recursos escènics, ens transporta ràpidament a l’època històrica i col·loca amb audàcia tots els temes […]

Tots aquells que van veure l’inici d’aquesta història ara fa 8 anys es van quedar amb les ganes de saber com continuava la vida d’aquests dos personatges entranyables. Dues vides i maneres de viure-la ben diferents, però que fins ara es complementaven. Com afecta el pas del temps en una relació? Guillem Clua ha volgut retratar el que els seus dos protagonistes predilectes li han anat dient i explicant. Perquè en Bruno i l’Àlex són ben reals. La seva energia sobre l’escenari genera aquell punt d’empatia a nivells d’endur-te els dos al sopar familiar de Nadal. Guillem Clua domina la recepta ideal per cuinar una comèdia moderna, actual i fresca amb les dosis necessàries de drama, intensitat i diversió. Aquests […]

Assistim a la Sala Atrium en una obra que dependent del dia tenim a un actor o a una actriu. I ens donen l’oportunitat de poder triar el monòleg de Hamlet o d’Ofèlia segons el dia escollit. Una proposta on es mostra la paritat és possible a la vegada que enriquidora. Jo, aquesta setmana, he escollit Hamlet. I ha estat Carles Goñi qui ens ha presentat aquest monòleg. Segons ens han comentat, estem davant una obra amb un únic text però amb dues versions diferents i que depenen de l’actor o l’actriu que el recita. En aquesta obra podem veure com podem parlar directament dels abusos infantils, de la identitat sexual del protagonista, la mort i fins i tot del […]