En primer lloc, agraeixo a l’equip de producció Bitò i Teatre Romea la possibilitat de veure en línia aquesta i totes les altres obres programades a Temporada Alta.
“Eva contra Eva” és una molt bona adaptació de Pau Miró d’una versió cinematogràfica de Manckiewicz al teatre i dirigida per Silvia Munt.
Només començar l’obra em va venir al cap la Bette Davis representant una actriu de Hollywood amenaçada professionalment i personal per una admiradora que aconsegueix que aquestes dues àrees de la seva vida trontollin. La pel·lícula era “All about Eve” de Joseph L. Mankiewicz a partir d’un relat de Mary Orr (the Wisdom of Eve).
El tema va més enllà de l’actriu d’èxit que no vol renunciar-hi i l’actriu jove que es vol fer pas en el món del teatre i necessita una oportunitat. Sobrepassa els límits del teatre i es pot traslladar a qualsevol situació amb o sense èxit sobreafegit. L’èxit fa més dramàtica la situació ja que la gent més jove fa evident d’una manera clara i insultant el pas del temps i la decadència lenta però inexorable que comporta. Aquesta versió és lineal i no circular com ho va fer Mankiewicz la qual cosa permet a l’espectador imaginar un desenllaç obert. Circular o no, de la mà de Sílvia Munt l’obra és rodona.
L’actriu veterana és Emma Vilarasau, la nostra Bette Davis que ens fa entendre i viure la seva tristesa, la ràbia, la traïció i la ruptura. Està esplèndida, com sempre. L’actriu jove és Nausicaa Bonnin, increïblement expressiva amb la mirada. És altiva, segura del seu objectiu i la seva actitud denota fermesa i determinació. Des que Eduard Farelo ens va emocionar amb la seva Ilíada, no he deixat de seguir-lo. És el productor i amant de l’actriu. Transmet emoció amb les paraules i sentiment amb el cos. Andreu Benito és el crític fascinat per la joventut i aporta a l’obra la seguretat que li dona la seva dilatada experiència en el teatre. Marissa Josa és la Thelma Ritter de Mankiewicz. També aquí podria ser mereixedora d’un guardó a la millor actriu secundària.
Val la pena destacar l’escenografia d’Enric Planas. Sap utilitzar tots els racons d’un camerino i les caixes que es necessiten per emmagatzemar material de teatre per donar versatilitat a l’escena. Els miralls li serveixen per projectar els vídeos per un flash back molt efectiu. El taloneig per l’escenari de les actrius ressona excessivament. Potser ho fa la gravació en línia però es podria millorar.
En tot cas, el conjunt és magnífic i l’obra molt recomanable