Josep Pons

Manon Lescaut, òpera en quatre actes estrenada l’any 1893 al Teatro Reggio de Torí, està basada en l’obra L’histoire du chevalier des Grieux et Manon Lescaut (1731), de l’abat Prévost, que també va ser la inspiració per a l’òpera Manon, de Jules Massenet.

“Manon és una heroïna en la qual crec i, per tant, no pot deixar de guanyar-se el cor del públic. Per què no hi poden haver dues òperes sobre Manon? Una dona com Manon pot tenir més d’un amant”, escrivia el mateix Puccini al seu editor.

Any 1893: Verdi, amb 80 anys, assisteix a l’estrena de Falstaff a la Scala. Com a gran esdeveniment, entre el públic hi ha la princesa Letizia Bonaparte i els compositors d’òpera italians Pietro Mascagni i Giacomo Puccini. El mateix compositor va sortir a saludar a l’escenari ovacionat al final de cada acte.

Només un geni de l’alçada de Giuseppe Verdi es podia acomiadar de la lírica exclamant amb sarcasme i sornegueria “Tutto nel mondo è burla”: la moralitat final d’aquesta comèdia agredolça en què el compositor mostrava una vitalitat extraordinària i una modernitat sorprenent en la seva estructura musical.

Amb un programa proper i vibrant, la proposta Simfònic en família convida a descobrir la força i la bellesa de l’orquestra simfònica, confiant en tot el poder de la música per connectar amb les persones i impactar-les.

Una ocasió única per gaudir en família d’un concert simfònic de molta qualitat, en què tant aquells que visquin l’orquestra per primera vegada com aquells que en són habituals en puguin gaudir. Una oportunitat bonica per acompanyar primeres experiències i per compartir escoltes més erudites.

Veniu a conèixer de prop l’orquestra i a celebrar amb nosaltres els 25 anys d’El Petit Liceu.

El mestre Josep Pons, al capdavant de l’orquestra del teatre, desgranarà els misteris de la darrera simfonia de Gustav Mahler (Kaliste, Bohèmia, 1860 – Viena, 1911): la Novena.

Estrenada pòstumament, recull les essències del món: des de la subtilitat esglaiadora fins a l’eloqüència més expansiva. Una bona oportunitat per deixar-nos seduir per un gran mahlerià com Pons.

El ballarí i coreògraf rus d’origen polonès, Vàtslav Nijinski (1889-1950), va ser un dels ballarins més dotats de la història. Solista al teatre Mariïnski, convidat al Bolxoi i ballarí principal als ballets russos de Serge Diaghilev, va ser cèlebre pel seu virtuosisme i per la profunditat de les seves caracteritzacions. Les seves actuacions inigualables el van portar a ser adorat pels fans, mentre que la seva coreografia evocadora i sensual va provocar disturbis als teatres de París.

En un tràgic gir dels esdeveniments, Nijinski va sucumbir als efectes de l’esquizofrènia i va passar la resta de la seva vida entrant i sortint dels centres de tractament. La seva última actuació va ser en un hotel de Suïssa el 19 de gener del 1919. Tenia 29 anys i, amb una carrera de només 10 anys, va esdevenir una autèntica llegenda.