Carol López
Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona. Docent a l’Escac i Eòlia. Directora Artística de La Villarroel del 2010 al 2013. El 1997 s’inicia en la dramatúrgia amb una escena d’Antígona, una comedia, dins el cicle Novíssims Autors de la Sala Beckett. L’any següent obté el Premi María Teresa León amb Susie, muntat el 1999. Escriu lectures dramatitzades com Ese cuento llamado amor dins el projecte Trafic, dirigeix La Senyoreta Júlia, d’August Strindberg i signa la dramatúrgia i la direcció de No pido nada excepto tiempo soleado (2003) i Una història en 4 parts (2004) dins el cicle Assaigs Oberts del Teatre Lliure. Des de llavors, ha escrit i dirigit diverses obres estrenades a Barcelona, Madrid, Buenos Aires i Ciutat de Mèxic. Entre elles: V.O.S. (Versió original subtitulada), Premi Butaca a la millor direcció i espectacle de petit format, que Cesc Gay va portar a la televisió; Last Chance i 987 dies (2006); Germanes (2008), guardaonda amb el Premi Max a la millor autoria teatral en català, Premi Butaca al millor muntatge teatral i al millor text teatral, i Premi de la Crítica de Barcelona a la Millor Direcció; Boulevard (2009), Res no tornarà a ser com abans (2012), Sunday morning (2016), Homes (2017) i Epodermis (2018). Ha dirigit igualment textos d’altres, com El sistema solar de Mariana de Althaus (Teatre Lliure) , El viaje a ninguna parte de Fernando Fernán Gómez, L’efecte de Lucy Preble, Tres dones i un llop de Javier Daulte, En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrrias, Estètic Paradise de Victoria Szpunberg o Las bàrbaras de Lucía Carballal. També ha escrit i dirigit una òpera per a joves, Cosi FUN tutte (2012), estrenada al Gran Teatre del Liceu, i les adaptacions televisives de Germanes (Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió) i de Res no tornarà a ser com abans, emeses per TV3 el 2012.
