Roser Garcia Guasch

La companyia La Ruta 40 ens va regalar l’any 2015 el sorprenent Dinar de Nadal que va guanyar merescudament el premi butaca al millor espectacle de petit format i va ser finalista en altres premis. Carlota Subirós ha sabut aprofitar el gran potencial d’aquesta companyia per fer-ne una peça periodística molt elaborada. És un treball documental fet amb cura i respecte. Són retalls de la història que els més grans coneixíem molt bé però el jovent, que era la majoria del públic, podien trobar que els faltava elements per entendre la profunditat del maig del 68 o les mobilitzacions obreres i estudiantils dels anys 70. Les vagues de les drassanes de Gijón del 2000 eren la suma de totes les […]

La companyia Gataro celebra els seus 20 anys d’existència i ho fa amb un musical de Dagoll Dagom basat en històries d’Edgar Allan Poe. El Llibret era de Joan Lluís Bozzo i la música d’Òscar Roig però l’adaptació que n`ha fet Víctor Alvaro és molt original. Jo no vaig veure la de fa anys i al començament no entenia de què anava. L’obra va agafant cos a mida que avança i crea expectatives que es van complint. Hi ha un joc constant entre els binomis vida/mort i fantasia/realitat. Sap mantenir el ritme. No és gens fàcil posar en escena una obra de terror amb la combinació de tocs humorístics que resulten molt encertats. Vull destacar la música en viu, un […]

Gràcies Joel Joan i Hèctor Claramunt per fer-nos riure de la nostra situació política. Després d’anys de tensió i un any de moltíssima pressió política, aquest “divertimento” ha estat un relax, un compartir riures amb tots els que encara tenim “l’ai al cor”. Als anys 70 a Anglaterra feien uns programes de TV que ironitzaven sobre tot el que passava al “Parliament”, se’n reien de tots els polítics i de les seves decisions. A mi em sorprenia molt i creia que a casa nostra no ho podríem fer mai. El dia que va arribar Polònia vaig veure que ja ens podíem permetre ser un poble madur. Ahir, amb Escape Room ho vaig corroborar. Un poble no es pot riure de […]

L’autor i intèrpret, Gonzalo Funes aprofita el somni que tots tenim de ser actors/actrius per portar-nos a un món oníric per on desfilen des de grans escriptors com Shakespeare o Beckett fins a grans intèrprets com Charles Chaplin. Al millor estil de Rousseau, “l’home neix actor i la societat el converteix en espectador”, ens interpel·la, ens condueix a l’acció, ens envesteix amb la seva profunda mirada i ens recorda que no podem ser espectadors de tot. Per fer això, permet al públic introduir-se a l’escenari fent-lo partícip dels seus pensaments. Funes és un magnífic intèrpret, un artista genial del moviment. Amb la seva gran potencia expressiva i un ritme trepidant ens condueix a través dels seus somnis i de les […]

Be my baby és una cançó que impregna els racons més íntims de la nostra memòria. Va ser composada per Phil Spector, Jeff Barry i Ellie Greenwich, interpretada per The Ronettes i llançada al 1963. A Espanya, van ser “els Surfs” qui van fer l’adaptació al francès i al castellà poc després del seu llançament a EEUU. Era un grup musical de Madagascar molt popular al mon francòfon i de parla hispana dels anys seixanta. El públic habitual d’aquesta obra segurament no han sentit “Tú serás mi baby” a menys que descobreixin un single en la col·lecció de vinils dels seus pares o avis. Nicco&Sunset productions ja havia debutat amb Paradise, muntatge d’Oriol Vila i Raquel Salvador amb la idea […]