Roser Garcia Guasch

Soc una enamorada del personatge de Mozart i la seva obra em fascina. Sempre m’espanta tot allò que es fa sobre Mozart que no sigui la interpretació de la seva música o la representació de les seves òperes. Em produeix certa recança pensar que el poden desvirtuar, mal interpretar, deformar o ridiculitzar. No és així en aquest cas. Sergi Belbel ha sabut remenar entre la correspondència de Wolfgang per trobar tot allò que es refereix a la relació amb el seu pare i també al seu temperament malgrat que hi descobrim certs tics de la pel·lícula dirigida per Miloš Forman i basada en el guió de Peter Shaffer en la que segurament s’exagera el comportament díscol i frívol d’Amadeus. Tot […]

Una parella. Una dona. Un home. Un fill. Una relació acabada. La parella es troba contenta d’haver arreglat bé la separació. A partir d’aquest moment van sorgint les paraules en forma de records, de retrets, de ràbies, de culpes, d’odis que s’han anat teixint al llarg de la seva vida en comú i que no s’havien dit mai. Podria ser una història que ens resulta familiar. Ell, triomfador que valora molt la seva vida professional i intenta trencar els lligams que l’impedeixen aconseguir més èxits. Ella, espantada, sotmesa, que vol tenir un fill i el té però se sent sola i s’allunya encara més de l’home que estima. Aquest podria ser el resum d’aquesta impactant obra de Jordi Casanovas i […]

Fa deu anys Albert Vilalta va ser segrestat en un país situat al Nord-oest d’Africa amb altres companys. Alícia Gómez va ser alliberada als tres mesos. Albert Vilalta i Roque Pascual hi van ser 9 mesos. Durant els mesos de segrest al desert, Vilalta va ser capaç d’escriure poemes d’amor i també de ràbia i d’impotència. Aquests poemes han estat trets a la llum per Carme Canet, en un recital poètic primer i ara en una peça teatral. La poesia és en sí mateixa transmissora de sentiments, però si és declamada amb el poder dramàtic de Carme Canet, arriba al cor, i si a demés s’acompanya d’una música apropiada, és capaç d’arribar a les profunditats de l’ànima. Laura Luceño és […]

Enric Cambray i Ricard Farré són els creadors d’aquest espectacle que ha estat nominat als Premis de la Crítica com Espectacle Revelació i als Premis Butaca com a Espectacle de Petit Format amb la dramatúrgia de Lluis Hansen i l’escenografia d’Enric Romaní. No és perquè sí que porta exhaurint tres temporades en cartell i moltes representacions arreu de Catalunya. Molière va ser criticat per ridiculitzar els esforços que feien les dones a la segona mitat del segle XVII per millorar el seu estatus dins d’una societat patriarcal. D’altres en canvi veuen en Molière una vessant feminista, una crítica de la pedanteria i l’extravagància dels homes. Més que una sàtira sobre les dones i el saber, l’antepenúltima obra de Molière és […]

S’està presentant la tercera edició del Festival de Teatre en Francès OUI! a Barcelona organitzat per l’Institut Français de Barcelone. Enguany es presenten 7 peces en 4 sales diferents. Cada any aquest festival obté més reconeixement entre el públic català. Les obres estan totes sobretitulades en castellà. Trobem a faltar a les brochures, més informació sobre els directors/es, autors/es, actors/actrius ja que molts són desconeguts pel públic general de casa nostra. La “Magie lente” està basada en un text de Denis Lachaud , dirigida per Pierre Notte. Denis Lachaud explica en una entrevista que les seves obres estan emmarcades sempre en l’entorn de la psiquiatria. La Magie Lente és un monòleg interpretat magníficament per Benoît Giros. Més ben dit, un […]