Roser Garcia Guasch

Les funcions del teatre són múltiples i diverses. Pot entretenir, divertir, ensenyar, informar però també pot, i crec que té l’obligació, de denunciar i fer crítica social amb la intenció de modificar actituds i postures insostenibles. Aquest és el cas de la violència masclista que ja és impossible d’amagar i encara menys, de normalitzar. En aquest moment en cartellera trobem títols com “Aüc” de les Impuxibles, “Rebota, rebota y en tu cara explota” d’Agnès Mateus i Quim Tarrida o “Macho man” d’Àlex Rigola, el qual comenta en una entrevista que “És urgent prevenir i educar per transformar la societat patriarcal i evitar la violència de gènere”. Aquest és el tema de “Només una vegada” on la dona, carregada per una […]

Georg Büchner va néixer a principis del S XIX. El Romanticisme ja anava traient el nas per l’horitzó. Les idees utòpiques comunistes de Büchner tenen reflex en aquest text on hi ha un sentiment de commiseració per les classes populars reduïdes a la desolació. Büchner va morir molt jove i va deixar aquesta obra inacabada. Per aquest motiu les adaptacions i posades en escena han estat més lliures i moltes vegades enriquidores com ha passat amb aquest Woyzeck de Marc Rosich. Ha reduït l’escenografia al màxim minimalisme i sobrietat per la qual cosa la presència i actuació dels actors/actrius adquireixen un paper predominant. No és gens estrany que se’n hagi fet moltes adaptacions, des de òpera (Wozzeck de Alban Berg) […]

Ha estat una sorpresa descobrir aquesta companyia de teatre, Xucrut, compromesa amb el medi ambient i la societat, que reflexiona sobre els models de vida a la societat de consum en obres com “Quina tela” i “No et consumeixis” o la pobresa energètica a l’obra “L’apagada”. Xucrut Teatre es va crear el maig del 2007 sota el paraigua del Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC). Xucrut són dos actors: Albert Requena i Ainhoa Roca que en aquest espectacle s’envolten de col·laboradors: Fraggle, cantant, música i actriu,. Montse Bonet, directora, Natàlia, dissenyadora i tècnica de llum i Gerardo, tècnic de so i llum. Tots ells han aconseguit un espectacle de petit format però que té la grandesa de les […]

“La mort no existeix en contraposició a la vida, sinó com a part d’ella”. Ho diu Haruki Murakami a Tokio Blues i ens ho recorda la Companyia La Sub Terrànea en aquesta obra sobre la vida i la mort en la qual una i altra es van intercalant fent un cos únic. El llenguatge és dinàmic, àgil, irònic, cru, punyent i sarcàstic. Et pot fer passar de la llàgrima al riure en una mateixa frase. No dona temps a assimilar tantes idees. M’hauria agradat tenir el text a la mà com aquell que segueix una partitura. És un veritable cant coral a la vida i també a la mort. El teatre ha d’explicar històries però també serveix per transmetre sentiments, […]

És el tercer muntatge de la Companyia Rhum & Cia després de Rhum (2014) i Rhümia (2016). Van començar com un homenatge al pòstum pallasso Joan Montanyès “Monti”. El quintet de pallassos (Jordi Martínez, Joan Arqué, Pep Pascual, Roger Julià i Mauro Paganini) dirigits per Jordi Aspa ha modificat una mica la seva composició. Jordi Martínez (l’hem trobat a faltar) ha estat substituït per Piero Steiner qui comença i acaba l’espectacle amb profundes reflexions sobre la identitat del pallasso. “Che cosa sto cercando? Sto cercando la identità”. “Chi ha detto quel finale doveva éssere glorioso? Res a veure amb el primer espectacle de la companyia. Han passat del teatre clàssic a un treball de laboratori i d’investigació. És una obra […]