Roser Garcia Guasch

Tenia curiositat per veure com es podria representar en teatre l’obra de Stefan Zweig “Novela d’escacs” escrita al 1942 que va aparèixer pòstumament després del suïcidi del seu autor. És una novel·la amb un fort contingut emocional. Zweig era un profund coneixedor de l’ànima humana com ho demostra en altres novel·les com “por” en la que descriu amb gran coneixement de psicologia un sentiment de vegades irracional que pot arribar a aniquilar la persona que la pateix. Stefan Zweig va néixer a Viena en ple imperi austrohongarès. Va marxar a Londres quan Hitler va pujar al poder. Els seus textos van ser prohibits a l’Alemanya nazi. En algun moment va dir que “la llibertat personal és el bé més preuat […]

La Companyia “La Melancòmica” dirigida per Mireia Casado ja havia sorprès públic i crítica amb Cireres & lentejuelas fa poc més d’un any, un cabaret ple de crítica i humor. En aquesta ocasió el tema són les dones. El feminisme darrerament és “el tema” i em feia una mica de por que sortissin tots els tòpics coneguts sobretot quan al començament de l’obra en una enquesta al carrer troben que els principals interessos dels homes eren els cotxes i el futbol. No anàvem por bon camí. A partir d’aquí tot millora. Presenten amb fotografies a tres dones: Catarina Albert, Amandine Aurore Lucile Dupin i Isabelle Eberhardt que van viure a finals del S. XIX amb els pseudònims masculins de Victor […]

Al començament semblava una obra senzilla que plantejava temes ja coneguts i molt parlats. Poc a poc vaig anar comprovant que no vol dir que siguin acceptats ni incorporats a tots els sectors de la nostra societat. Fa falta repetir fins l’esgotament la visibilització de la diferència en tots els àmbits i des de tots els col·lectius que darrerament s’han posat en marxa en defensa de la igualtat. Sílvia Albert Sopale fa un gran pas en aquest sentit. És un monòleg, un relat en primera persona que ens fa sentir molt a prop d’ella i de la seves vivències como a dona negra en un país de blancs. Ella sola, sense massa atrezzo ni recursos viatja en el temps i […]

Daniel J. Meyer ha escrit i dirigit totes les obres de “Descartable Teatre” i ha estat ajudant de direcció en obres com Molt soroll per a no res i El Petit Príncep, dirigides per Àngel Llàcer. Després del gran èxit d’A.K.A., Meyer recupera un monòleg que porta a escena. Segons diu ell mateix en una entrevista: ”En una nit vaig escriure aquesta història, aleshores en format de monòleg. Inicialment portava per títol una frase de la protagonista: “Jo abans sortia més”. Al donar-li aquesta forma monologada, ell creu que “elimina l’artifici teatral i evita el distanciament amb el públic amb qui pot parlar de tu a tu”. A Abans hi afegeix un altre protagonista, el germà (Marc), que arrodoneix la […]

Les persones que se’n van no ho fan del tot mentre quedi alguna persona que les recordi. I això pensa Pablo Ley que a demés de recordar a la seva mare, Margarita Fancelli Duran, li fa un homenatge en aquesta petita gran obra perquè la seva memòria perduri més enllà d’ell. I ho fa d’una manera molt original, amb els recursos d’una esplèndida actuació i d’un piano que va acompanyant els sentiments d’una nena i d’una adolescent “voyeuse” al llarg d’un quart de segle ple d’horror i de guerra. La interpretació és de Raquel Ferri i la música i piano de Jorge de la Torre. L’original inici comença al final de la vida de la protagonista. Ella va caminant cap […]