Roser Garcia Guasch

Lucas Hnath, dramaturg nord-americà va escriure l’obra “A Doll’s House, Part 2” al 2017 i va ser el seu debut a Broadway. Era la segona part de “Casa de Nines” de Henrik Ibsen quan Nora torna a casa seva 20 anys després d’haver marxat. Ibsen sempre va negar que fos una obra feminista però Hnath li dona aquest aire de llibertat que semblava que buscava Ibsen. Podria haver passat de tot en aquests 20 anys però Nora torna triomfadora, brillant, segura. Qui no hagi vist o no recordi l’obra original no comprendrà massa bé perquè va fugir Nora, sembla un capritx d’una dona benestant avorrida d’un marit que li proporciona tot el que necessitava. Nora va marxar desenganyada, després que […]

“Tutto e menzogna, tradimento e inganno”. Aquest seria el resum d’una òpera basada en el drama Kabale und Liebe (amor i intriga) de Friedrich Von Schiller en ple moviment romàntic alemany Sturm und Drang. És el recitatiu del tenor abans de la famosa ària “Quando le sere al placido, la més coneguda i emotiva ària de tenor de l’òpera Luisa Miller. Tot el segle XIX està ple d’arguments romàntics de passions, traïcions, de lluites de poder, d’amors obligats, d’amors no correspostos, de la utilització de l’amor per interessos, d’amors impossibles, de la mort com a única sortida al retrobament de l’amor. No eren només les dones qui estaven sotmeses a la voluntat del pare. Els homes de la noblesa s’havien […]

El teatre darrerament està complint una de les seves funcions: la visibilització de col·lectius vulnerables, marginats i oblidats de la majoria. No es freqüent portar al teatre els problemes d’un grup que en les societats més desenvolupades està en creixement i comença a crear preocupacions i problemes. Aquesta obra va de vells, de vellesa amb V baixa i amb majúscules, d’institucions que cuiden vells i de tots els temes que els envolten: la soledat, la renúncia, l’abandonament, la sexualitat, la pèrdua progressiva de la salut i de la força, la manca d’acceptació de la decadència i també de la mort digna. I tot això en forma de retalls fugissers, passant-hi de puntetes però amb una gran càrrega de profunditat. La […]

Tosca és una de les òperes més conegudes i apreciades pel públic català. Es basa en una obra de teatre de Victorien Sardou. Puccini la va veure a Milà i va encarregar el llibret a Giuseppe Giacosa i Luigi Illica per escriure una òpera. Es va estrenar a Roma al 1900. L’estrena d’aquest juny és una coproducció amb el Teatro de la Maestranza de Sevilla sota la direcció d’escena de Paco Azorín. El públic operístic sap què va a veure i molts en coneixen totes les àries i molts moments de l’òpera. Per això vol un nou muntatge, noves veus, noves formes d’expressió. En aquest cas la repetició de l’escenografia de fa 5 anys ens va decebre una mica. Amb […]

A l’any 2011 vaig veure “Truca un inspector” de J.B. Priestley dirigida per josep Maria Pou i en la que actuava l’enyorat Carles Canut. La recordo com una obra inquietant con ho és “Això ja ho he viscut” del mateix autor. Jo no la consideraria un thriller perquè no va tan de suspens i misteri com de l’angoixa dels personatges sobre el temps viscut, el dejà vu i els somnis premonitoris, aspectes molt de moda a finals del segle XIX. J.B. Priestley es va inspirar en els treballs de John William Dunne sobre les teories dels somnis i la parapsicologia. La seva gran preocupació i objecte d’estudis van ser el temps, la seva naturalesa i també els somnis precognitius i […]