Roser Garcia Guasch

Les obres sobre famílies al voltant d’una taula en una data senyalada podrien formar part d’un gènere teatral: “Obres de sobretaula”. A mi personalment, m’agraden. En algunes d’aquestes obres es trenquen les relacions familiars perquè sorgeixen rancors ocults i no oblidats o històries desconegudes que exploten de cop per la tensió del moment com “Le prénom” o “El casament dels petits burgesos”o “Festen” (“La celebració”). En d’altres, apareixen conflictes però no arriba la sang al riu. Són discussions estridents i molt aparatoses però que, a manera de teràpia col·lectiva, arriba a reforçar els lligams familiars com és el cas que ens ocupa. Penso també en “El llarg dinar de Nadal”, nostàlgica i tendre però amb les tensions que els canvis […]

Bruels és un bramul de bèstia acorralada, un cant desesperat a la mort evitable. Bruels és un drama rural que té aires de Víctor Català en el que en un món idíl·lic rodejat de natura desbordant poden passar els fets més greus que tothom coneix però que ningú en parla, volent-ho amagar i ignorar. El drama es situat a l’Empordà però podria ser qualsevol lloc rural. És un relat en tercera persona d’uns fets ocorreguts fa temps que es van intercalant amb les descripcions en primera persona dels personatges que hi van intervenir directament o per mitjà dels seus successors. L’autor i director de l’obra Oriol Morales i Pujolar ens ha atrapat en aquesta fantasia escènica. Semblava complicada, desorienta al […]

Money és una obra escrita per Sergio López i produïda per la Sala Fènix com ho va ser “El bufón del rey Lear” escrita, dirigida i protagonitzada per Felipe Cabezas que vam veure fa menys d’un any i que recordo molt agradablement. La Sala Fènix ha produït espectacles com “Bruto”, “Neruda”, “Cabaret Victoria” entre d’altres amb Felipe Cabezas al capdavant com a guionista, autor, dramaturg, director o intèrpret. A Money ell mateix amb Albert Requena presenten aquesta crítica a la sobrevaloració del diner, el que tot ho pot, tot ho mata i tot ho destrueix. És una obra senzilla, sense massa pretensions i, sense fer una crítica clara al diner com a principal factor que mou el mon, aconsegueix en […]

Fa 45 anys que Carmen Resino va escriure El Contrato, obra feminista que no s’havia estrenat mai. Les dues actrius Sònia Pérez i Alba Muñoz sota la direcció de María San Miguel posen al damunt de la taula (escenari) els eterns temes que segueixen vius i punyents quatre dècades després. M’encanta el teatre que et permet imaginar-te o pensar el que vulguis, que et diu el que tu vols entendre o sentir. Podria ser una sola actriu atrapada en un món heteropatriarcal (llavors no es portava aquesta paraula) del qual en vol sortir, ho intenta, vol fugir però se sent atrapada i s’hi vol sentir a gust però no pot. Vol posar flors per fer més agradable la seva vida […]

A l’obra P.A.U. jo mateixa li vaig anar canviant el títol per “Por als ulls” fins al punt que quan vaig arribar al teatre vaig pensar que s’havien equivocat. Podrien haver posat aquest títol perquè és la por el que m’han transmès aquests tres personatges travessant el Mediterrani buscant la terra promesa. Amb una posada en escena mot senzilla, Carolina Llacher ens presenta tres vides diferents que tenen en comú la recerca d’un món millor. Una mica de sorra, unes bosses, roba, tres cadires i una bona il·luminació (Anna Espunya) dirigida al que parla són suficients per posar la mirada a la història que presenten. Són tres relats en primera persona i aquest és el punt fort de l’obra. Tot […]