El pes de la història i de la culpa és feixuc

Bruels

Bruels
26/11/2019

Bruels és un bramul de bèstia acorralada,  un cant desesperat a la mort evitable.  Bruels és un drama rural que té aires de Víctor Català en el que en un món idíl·lic rodejat de natura desbordant poden passar els fets més greus que tothom coneix però  que ningú en parla,  volent-ho  amagar i ignorar.

El drama es situat a l’Empordà però podria ser qualsevol lloc rural.  És un relat en tercera persona d’uns fets ocorreguts fa temps que es van intercalant amb les descripcions en primera persona dels personatges que hi van intervenir directament o per mitjà dels seus successors.

L’autor i director de l’obra Oriol Morales i Pujolar ens ha atrapat en aquesta fantasia escènica. Semblava complicada, desorienta al començament però poc a poc es va descabdellant tota la història.

Rebecca Alabert, Iona Balcells, Joan Marmaneu i Juan Pablo Mazorra formen part de la Companyia “La Llarga” que va néixer fa cinc anys i que ja porta uns quants espectacles estrenats. Tots quatre actors/actrius es mouen per l’escenari molt ben coordinats, del passat al present, del relat a la vivència personal i aconsegueixen de manera admirable l’emoció i l’atenció continuada del públic.

És especialment remarcable l’escenografia i la il·luminació d’Ona Grau i Albert ventura així com el disseny audiovisual d’Aleix Plana. La utilització d’una càmera de vídeo que projecta en una pantalla el que està succeint a l’escenari no és nou. Ho hem vist en altres espectacles en forma de varies projeccions simultànies que desconcerten i sembla que t’estàs perdent alguna cosa.  En el cas de Bruels, la projecció és única i les miniatures  sobre l’escena ens recorden els contes infantils , com dibuixos senzills que et situen perfectament en el paisatge i en la història. Alguna altra escena projectada aconsegueix que l’espectador formi part de la trama.

Els llargs silencis mantinguts expressament en alguns relats i la manca absoluta de música augmenten el dramatisme de la història. Tot plegat, rodó.

Aquest espectacle ha rebut merescudament el premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre 2018.

← Tornar a Bruels

Enllaç copiat!