Roser Garcia Guasch

El teatre et facilita entrar en la més profunda intimitat de les persones quan ho permeten. Llavors veiem que ho desitgen i ho ensenyen sense pudor. Per això valorem tant la gosadia de Clàudia Cedó, l’autora del text i també la de Sergi Belbel, el director que va passar per una experiència semblant. Aquesta necessitat de mostrar aquesta part tan íntima de la seva història és, i es demostra al text, terapèutic per ells i, de ben segur, molt enriquidor per nosaltres. No és una situació extraordinària ni un fet excepcional encara que afortunadament infreqüent. El que sí és excepcional és la manera de presentar-ho, d’explicar-ho, de fer-nos partícips d’un dolor i un dol que de lluny o de més […]

Hauria reconegut la presència d’Ibsen a les primeres escenes. Ho diu al programa de mà però no va ser cap spoiler. Diego Manso, autor i director, demostra en aquesta obra el profund coneixement de l’ànima humana , de la dona especialment, com l’Ibsen del segle XXI. Es tracta d’una dona filla de militar, casada i embarassada d’algú a qui no estima i enyorant d’una relació amb un poeta “soplanucas” al que va renunciar pel benestar. Li havia dit el seu pare: “vos sos una mujer y los golpes dados por una mujer se llaman braguetazos”. En forma de monòleg i en primera persona relata la seva vida que és la vida d’un país, d’una època, d’algun lloc on les armes […]

“Thanks for vaselina” de Gabriele di Luca és la versió original que va ser estrenada a Itàlia al 2013 i no ha parat de representar-se des de llavors. L’autor la va dedicar “a tutti i familiari delle vittime e a tutte le vittime dei familiari. Va ser descoberta per Joan Negrié i presentada a Sergi Belbel qui no va dubtar en adaptar-la per a ser representada a casa nostra. El mateix Negrié n’ha fet la traducció en llengua catalana. Tania Brenlle, directora artística de La Villarroel, en la roda de premsa de la presentació es va mostrar il·lusionada d’arrencar la temporada amb aquesta obra que és estrena absoluta a l’Estat. Vaselina és una obra tràgica-còmica. És també una obra dramàtica […]

Lucas Hnath, dramaturg nord-americà va escriure l’obra “A Doll’s House, Part 2” al 2017 i va ser el seu debut a Broadway. Era la segona part de “Casa de Nines” de Henrik Ibsen quan Nora torna a casa seva 20 anys després d’haver marxat. Ibsen sempre va negar que fos una obra feminista però Hnath li dona aquest aire de llibertat que semblava que buscava Ibsen. Podria haver passat de tot en aquests 20 anys però Nora torna triomfadora, brillant, segura. Qui no hagi vist o no recordi l’obra original no comprendrà massa bé perquè va fugir Nora, sembla un capritx d’una dona benestant avorrida d’un marit que li proporciona tot el que necessitava. Nora va marxar desenganyada, després que […]

“Tutto e menzogna, tradimento e inganno”. Aquest seria el resum d’una òpera basada en el drama Kabale und Liebe (amor i intriga) de Friedrich Von Schiller en ple moviment romàntic alemany Sturm und Drang. És el recitatiu del tenor abans de la famosa ària “Quando le sere al placido, la més coneguda i emotiva ària de tenor de l’òpera Luisa Miller. Tot el segle XIX està ple d’arguments romàntics de passions, traïcions, de lluites de poder, d’amors obligats, d’amors no correspostos, de la utilització de l’amor per interessos, d’amors impossibles, de la mort com a única sortida al retrobament de l’amor. No eren només les dones qui estaven sotmeses a la voluntat del pare. Els homes de la noblesa s’havien […]