Roser Garcia Guasch

Money és una obra escrita per Sergio López i produïda per la Sala Fènix com ho va ser “El bufón del rey Lear” escrita, dirigida i protagonitzada per Felipe Cabezas que vam veure fa menys d’un any i que recordo molt agradablement. La Sala Fènix ha produït espectacles com “Bruto”, “Neruda”, “Cabaret Victoria” entre d’altres amb Felipe Cabezas al capdavant com a guionista, autor, dramaturg, director o intèrpret. A Money ell mateix amb Albert Requena presenten aquesta crítica a la sobrevaloració del diner, el que tot ho pot, tot ho mata i tot ho destrueix. És una obra senzilla, sense massa pretensions i, sense fer una crítica clara al diner com a principal factor que mou el mon, aconsegueix en […]

Fa 45 anys que Carmen Resino va escriure El Contrato, obra feminista que no s’havia estrenat mai. Les dues actrius Sònia Pérez i Alba Muñoz sota la direcció de María San Miguel posen al damunt de la taula (escenari) els eterns temes que segueixen vius i punyents quatre dècades després. M’encanta el teatre que et permet imaginar-te o pensar el que vulguis, que et diu el que tu vols entendre o sentir. Podria ser una sola actriu atrapada en un món heteropatriarcal (llavors no es portava aquesta paraula) del qual en vol sortir, ho intenta, vol fugir però se sent atrapada i s’hi vol sentir a gust però no pot. Vol posar flors per fer més agradable la seva vida […]

A l’obra P.A.U. jo mateixa li vaig anar canviant el títol per “Por als ulls” fins al punt que quan vaig arribar al teatre vaig pensar que s’havien equivocat. Podrien haver posat aquest títol perquè és la por el que m’han transmès aquests tres personatges travessant el Mediterrani buscant la terra promesa. Amb una posada en escena mot senzilla, Carolina Llacher ens presenta tres vides diferents que tenen en comú la recerca d’un món millor. Una mica de sorra, unes bosses, roba, tres cadires i una bona il·luminació (Anna Espunya) dirigida al que parla són suficients per posar la mirada a la història que presenten. Són tres relats en primera persona i aquest és el punt fort de l’obra. Tot […]

Pere Riera ha escrit i dirigit una obra entranyable i és així, perquè aquells que no hagin conegut el 600, que segurament seran molts, hi trobaran molts aspectes que els faran somriure, plorar en alguns moments i en d’altres, identificar-se amb algun personatge però sempre amb un toc de tendresa cap a tots ells. Es tracta d’una obra sobre les relacions familiars que són sempre, complicades. En una hora i quaranta cinc minuts aflora tot allò que de ben a prop o de lluny hem pogut viure: gelosies no confessades, secrets no desvetllats, absències no acceptades, rols auto-imposats, retrets i culpes que van sortint i que fan que l’escenari es converteixi en un gran plató psicoanalític on es descobreixen els […]

Aquesta obra no té l’estructura clàssica de les obres de teatre: presentació, nus i desenllaç, però és una història amb majúscules, és la història de la dona i de la seva lluita per sobreviure en una societat heteropatriarcal que vol mantenir el seu poder sobre les dones. És una peça que va serpentejant d’una reflexió a l’altre amb un fil conductor: el twerk que apareix, desapareix i obliga al públic a participar en el ball amb la finalitat de transmetre una sola idea: s’ha de perdre la por i la vergonya per apoderar-se. Segons va explicar Ana Chinchilla actriu i professora de twerk de Júlia Bertran, és una dansa que prové d’una àmplia família de danses africanes. A Colòmbia la […]