Després d’uns mesos molt complicats per tothom en general i per la cultura en particular, ha estat un regal poder iniciar la temporada de teatre amb [Des]encuentros, una obra dirigida per Alejandra Jiménez-Gascón a qui sempre recordarem per “Blanca desvelada”, obra que vam repetir varies vegades i ho continuarem fent quan tinguem ocasió.
Tot i ser una obra totalment diferent, [Des]encuentros porta el seu segell amb els seus canvis temporals, els seus matisos, la seva especial sensibilitat al portar un text a escena.
[Des]encuentros és una obra fresca, divertida i a la vegada trista i reflexiva.
Són des-encontres però també encontres i re-encontres. Són parelles que es troben, retroben, busquen o separen. Ens presenten situacions cada una de les quals podria ser una obra sencera però la deixen oberta o la tanquen amb finals inesperats. Els canvis d’escena se succeeixen amb molta agilitat amb petites modificacions en el vestuari i un temps perfectament mil·limetrat. La música acompanyant és absolutament necessària durant els canvis i és molt adequada.
Les parelles són Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez i representen 8 personatges cada un. Entre ells s’estableix una relació, un vincle que fa molt creïble cada una de les situacions. Especialment sorprenent és l’habilitat que tenen ambdós per imitar accents i registres diversos que donen personalitat al personatge i afavoreix la seva identificació.
Escenes absolutament hilarants s’alternen amb d’altres surrealistes, dramàtiques, tristes o emotives. Una varietat de sentiments i d’afrontar situacions que ens han transportat a mons molt diversos.
Molt recomanable