Roser Garcia Guasch

En primer lloc, agraeixo a l’equip de producció Bitò i Teatre Romea la possibilitat de veure en línia aquesta i totes les altres obres programades a Temporada Alta. “Eva contra Eva” és una molt bona adaptació de Pau Miró d’una versió cinematogràfica de Manckiewicz al teatre i dirigida per Silvia Munt. Només començar l’obra em va venir al cap la Bette Davis representant una actriu de Hollywood amenaçada professionalment i personal per una admiradora que aconsegueix que aquestes dues àrees de la seva vida trontollin. La pel·lícula era “All about Eve” de Joseph L. Mankiewicz a partir d’un relat de Mary Orr (the Wisdom of Eve). El tema va més enllà de l’actriu d’èxit que no vol renunciar-hi i l’actriu […]

Ha estat una sorpresa, una agradable sorpresa. Jo segurament no hauria assistit a aquest projecte de micro-òperes però hauria estat una gran descortesia no aprofitar aquest regal que ens ofereix el Gran Teatre del Liceu en temps de pandèmia. Un amic meu sempre em deia que no ens podríem acabar mai el barroc per fer-me veure que no calia entrar en el món de la música moderna. Jo, que no hauria passat del segle XVIII pel que fa a l’òpera, estic investigant altres camins, posant els sentits a entendre una música difícil per a mi. Sense dedicar-li massa expectatives, he posat molta curiositat en aquesta i el resultat ha estat engrescador. Es tracta d’un projecte d’Òpera de butxaca i Nova […]

Hem d’agrair al Liceu la possibilitat de poder veure aquest Don Giovanni en un moment en el que s’han cancel·lat les darreres quatre representacions d’aquesta obra. Agraïm també la generositat del Consorci de regalar aquesta producció de l’òpera de Frankfurt al públic general per YouTube. Aquesta òpera es va representar per primera vegada a Praga el 1787 amb el títol: “Il dissoluto punito , o sia Il D. Giovanni”. Amb el que es censurava ja el caràcter de Don Giovanni, mereixedor del gran càstig. Don Giovanni com tots els altres Don Juan que van aparèixer en aquella època i posteriors era un personatge atractiu, amb ganes de viure, de divertir-se. Les dones trobaven en ell el que se’ls prohibia en […]

Ivan Andrade (director) i Clara Bes (directora artística) presenten aquesta obra plena d’imaginació i fantasia. Són tres espais diferents al mateix escenari separats tan sols per petits canvis d’il·luminació. Són històries paral·leles de teatre ficció, tres històries futuristes que obliguen a la reflexió. Des dels replicants de “Blade Runner”fins a “Machines like me” de Ian McEwan, tenim molts exemples a la narrativa i al cinema actuals. La robòtica pot crear màquines tan humanes que interfereixen en la vida de les persones. La creació dels primers éssers humans de laboratori fan aparèixer dilemes difícils de resoldre com l’ètica de les decisions quan apareix un fil invisible que separa els sentiments humans de la raó creada a base d’algorismes. En aquesta obra […]

Des de “El Llantiol” al 2016 passant per diferents capitals d’Espanya i dues temporades a la Fénix, ja és la quarta que Mirta puja als escenaris i Àngela Palacios va omplint els diferents espais on ho presenta. Tot i l’aturada en la vida teatral per la pandèmia, Mirta continua viva i desperta de nou després d’haver estat endormiscada en el somni de l’espera. Ella ja està acostumada, és Mirta en espera i espera un signe, un senyal que pugui canviar la seva vida. Va alimentant il·lusions: l’èxit, l’obtenció d’un oscar, un príncep blau o senzillament, un home que l’estimi. Vestida de “Bella” absolutament Disney, la seva innocència i candidesa arrenca somriures des de la seva aparició a escena. Hi ha […]