Roser Garcia Guasch

La Companyia “Les Fugitives” ens presenta aquest espectacle escrit, dirigit i interpretat per Maria Ten. És una reestrena ja que s’havia representat durant un mes de l’any passat. És un crit femení acumulat al ventre des de generacions però personificat en quatre dones de les quatre obres més conegudes i més representades d’Àngel Guimerà, “La filla del mar”, “Mar i cel”, “Maria Rosa” i “Terra Baixa”. Quatre dones que han fet història per la vida que els va donar el teatre del segle XIX, Àgata, Blanca, Maria Rosa i Marta. Les de “Les Fugitives” són dones actuals que criden, ploren, demanen, supliquen, dubten i cerquen la felicitat tot i que a totes els costa trobarla. Molt pocs elements escenogràfics són […]

Els canvis costen d’acceptar tot i que ens sembli que una mentalitat oberta és capaç d’incorporar qualsevol nova situació. Això els passa a una parella de pares moderns i “progres” amb una filla que ha triat com a parella un noi transexual. Ramon Oliver en la seva crítica teatral diu que l’ha transportat a EEUU en plenes lluites racials quan acabaven d’assassinar a Luther King. Una parella benestant i tolerant reben a la seva filla a sopar amb la seva parella. Tot aquell ambient queda reflectit en: “Adivina quien viene a cenar esta noche”. El trans d’avui era el Sidney Poitier de fa 60 anys. El mateix shock, la mateixa sorpresa i el mateix esforç d’adaptació a una situació desconeguda […]

Bacanal és el nou espectacle del “Circo de los Horrores”, una creació de Suso Silva com els altres quatre: “El Origen”, “Cabaret maldito”, “Manicomio” i “Apocalipsis”. A Suso Silva li van concedir “El Premio Nacional de Circo 2003” perquè ha revolucionat el circ amb noves formes, barrejant gèneres i disciplines i introduint temes absolutament aliens al circ clàssic. Amb aquest espectacle, abans d’aterrar a BCN ha passat per Madrid, Zaragoza, Gijón, Bilbao i Valladolid. En aquesta ocasió Silva presenta una orgia descarada per a tots els sentits, una aposta atrevida, agosarada, i provocadora entre circ i cabaret, un cant al pecat capitanejat per Lucifer. És una fusió d’una espectacular posada en escena en forma de castell encantat amb misteri al […]

L’entrada al teatre és espectacular. Veiem un obrador de forner amb tots els ets i uts, amb unes taules de fusta per amassar la pasta, forns elèctrics, plates, davantals, farina i tota la resta d’ingredients necessaris per a l’elaboració del pa. L’escenografia de Jose Novoa aconsegueix que ens arribi quasi bé l’olor de pa acabat de coure. Sota el títol de curs avançat per fer pa, un flequer de prestigi fa teràpies pseudo-psicoanalítiques per solucionar els problemes emocionals i relacionals dels seus alumnes. Per això els ajuda a crear un sentit de pertinença al pa, a l’obrador i fa que sorgeixi la complicitat entre ells com element integrador de la teràpia. La masa és moldejable i al amassar-la, els alumnes […]

Sergi Belbel ha fet la traducció de “Endgame” una obra que Samuel Beckett va escriure al 1957. Belbel n’ha estat també el director i l’han dedicat a Rosa Novell, directora i actriu que havia dirigit aquesta obra al 2005. “Final de partida” s’enquadra dins de les obres minimalistes que s’han anomenat de l’absurd i que encara no entenc com ens atrapen tant, què té de misteriós un moment o una situació que no porta enlloc com l’espera a Godot o aquest “Final de partida” que no és final ni principi sinó que senzillament descriu un fet, una situació estranya, incomprensible, surrealista. Saps que vas a veure un Beckett i que t’has de deixar anar sense esperar una història, un nus, […]