Roser Garcia Guasch

Antonio Vallejo-Nájera va ser un destacat psiquiatra del règim franquista. Format a l’Alemanya nazi, va inventar la descabellada teoria del “gen rojo marxista”, un gen que transmetien els opositors al règim a la seva descendència. Aquest gen desapareixia si es separaven els nens del seus pares i es recol·locaven en famílies lleials al règim. Aquesta bogeria va ser el principi dels “nens robats”, uns fets que encara avui ningú ha reconegut ni jutjat. Els primers van ser nens orfes dels afusellats o els nens nascuts de mares empresonades com a preses polítiques. Recordem l’obra d’Alejandra Jiménez-Cascón “Blanca desvelada”. “El regne de les anguiles” presenta aquests fets en una situació fictícia dels anys 70. Aquesta obra ens ajuda a recordar (o […]

El teatre té la missió de fer crítica social i de portar a escena molts dels temes que amoïnen la societat, totes aquelles situacions en las que les ganes de cridar i escopir són frenades per la contenció civilitzadora imperant. A Valèria Pisati li devem la idea, el text i la dramatúrgia. És una obra trencadora, molt atrevida amb certs moments còmics. Els textos són crus, descarats, grollers i provocadors. Pot crear sentiments de fàstic o enuig perquè porten a l’escenari les zones més fosques de l’ànima i la crueltat de la vida sense pudor ni contenció de cap mena amb una estètica enginyosa, curiosa i molt ben aconseguida. Parlen de dones, de mares, de filles, de pors, d’inquietuds i […]

Joan Yago ja ens va demostrar a “La Calòrica” la seva capacitat d’escriure textos amb una gran càrrega de profunditat. A “Fairfly”, “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel”, “Els ocells” o “De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?” el plantejament de temes seriosos s’assentava sobre una base còmica. Aquesta no és una obra satírica com les altres però hi ha humor i entremig del dolor i la desesperació apareixen escenes d’una gran tendresa i esperança. La pèrdua d’un referent familiar important en un moment de molta vulnerabilitat és difícil d’empassar. El dramaturg, s’ha ben documentat i es nota la influencia de la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross, una dona que va fer una gran feina […]

Anna Agulló Prieto és la dramaturga, la directora i l’única intèrpret d’aquesta obra autobiogràfica, valenta i generosa en la que es despulla mostrant les llums i ombres del deliri, d’aquest procés que ella anomena viatge. També descriu la part més fosca, profunda i dolorosa de la seva malaltia i a la vegada ens mostra tota la part positiva, la importància del suport familiar i l’amor que l’envolta. Tot el text ens atrapa, ens manté alerta, ens dona un cop de puny a la cara, ens porta a un món on hi podríem anar totes, ens avisa i ens commou. Ja havíem vist aquest valor en “Suite TOC nº 6” de “Les Impuxibles” en la que la Clara Peya ens va […]

En la lluita actual per l’amor romàntic torna a aparèixer sorprenentment amb tota la seva força, l’amor romàntic destructor i alliberador. Al segle XIX, Goethe va escriure l’obra “El joven Werther” a partir de la qual es va estendre el fenomen “Werther-Fieber” que va provocar el suïcidi d’uns 40 joves. El text de Carlos Be ha estat escollit a partir de les més de 450 propostes rebudes en la 1ª convocatòria “On el treatre batega”, iniciativa de l’associació de sales de proximitat de Barcelona i ens descriu com n’és de destructor l’amor romàntic que busca el suïcidi però a diferencia dels romàntics, Be ho presenta amb una altra mirada. De manera entranyable descriu amb humor les situacions més dramàtiques fins […]