Roser Garcia Guasch

És molt d’agrair trobar un teatre obert en ple mes d’agost, i amb programació doble una de les quals exhaureix cada dia. El teatre Gaudí ens fa aquest regal quan ja s’ha acabat el Grec i han finalitzat la majoria de les programacions. L’últim ball és una obra sorprenent per l’originalitat del muntatge que aconsegueix mantenir l’interès del públic sobre un tema conegut però encara no superat en molts entorns. El patriarcat i el masclisme, l’homofòbia i la transfòbia es manifesten amb tota la seva cruesa en un escenari decadent, entre balls, vestits i lluentons, música de boleros, tangos i valsos. El rerefons és el moment de les olimpíades, el creixement del moviment LGTBI, l’enderrocament d’una antiga sala de ball, […]

EU Manzanares, autora resident de la Sala Beckett la temporada 22-23 ens regala aquesta vegada una trama ben recosida entre teatre social i de saló. “Nesun dorma”, (que ningú dormi) ordena Turandot al seu poble perquè durant la nit descobreixin el nom de Calaf, el príncep que la vol aconseguir. Turandot no és la princesa insensible i frígida sinó la dona valenta que busca venjança dels abusos que han patit les seves avantpassades. De la mateixa manera Manzanares, en forma d’autobiografia, recorda la misèria de la postguerra i la manera que tenia la seva àvia per aconseguir menjar. Mentre l’àvia feia donació de la seva sang, una empresa s’enriquia i podia presumir de filantropa potenciant els artistes i la cultura. […]

La cançó de la tristament perduda Cecilia acompanya alguns moments de l’obra que Iván F. Mula estrena enguany i per primera vegada com a projecte professional amb un text actual, valent, trencador amb la companyia No-res. Dirigida per Montse Rodríguez Clusella l’obra explica tots els dubtes, les inseguretats i les pors d’un amor homosexual no reconegut i, com en la cançó de Cecilia “así de pequeña soy yo, nada de nadie”, molt ben interpretada per Mireia Sala, el protagonista de la nostra historia es mou pendent del altres i del seu interior. L’obra ens mostra una trama externa (el que passa) i una trama interna (el diàleg del personatge amb sí mateix) i d’aquesta manera hi ha varies capes que […]

El col·lectiu Desasosiego es va donar a conèixer a la fira de Tàrrega el passat 2022 amb aquest espectacle de carrer amb el que va guanyar el “Premio Moritz de Fira Tàrrega” a la millor estrena de carrer 2022. Carla Coll, Camille Latron i Alex Solsona son els responsables de la dramatúrgia, la direcció escènica, l’espai, la il·luminació i la interpretació. Amb una espectacular escenografia i una utilleria cuidada al detall, l’obra presenta una gran festa que ja ha sigut i a poc a poc amb escenes retrospectives, les dues actrius, Carla Coll i Camille Latron i l’actor Alex Solsona, amb un magnífic treball interpretatiu ens van explicant tot el que va passar. La festa continua, el públic hi és […]

És una obra de la Companyia FlyHard Produccions dels autors Carmen Marfà i Yago Alonso que n’assumeixen també la direcció. Es va estrenar fa un any a la Sala Flyhard. Tant la companyia com els autors ens han demostrat altres vegades la gran qualitat de la seva feina. “Les ovelles” faran tercera temporada i res és d’estranyar que “La pell fina” faci la segona després de la gira. És una comèdia de saló com “Le prénom”, pel·lícula de Matthieu Delaporte Alexandre de La Patellière (2012) i que es va presentar a BCN en forma de teatre i després en pel·lícula dirigides per Joel Joan. Va ser nominada a premis Gaudí. Com totes les comèdies de saló, un petit gest o […]