Roser Garcia Guasch

En la lluita actual per l’amor romàntic torna a aparèixer sorprenentment amb tota la seva força, l’amor romàntic destructor i alliberador. Al segle XIX, Goethe va escriure l’obra “El joven Werther” a partir de la qual es va estendre el fenomen “Werther-Fieber” que va provocar el suïcidi d’uns 40 joves. El text de Carlos Be ha estat escollit a partir de les més de 450 propostes rebudes en la 1ª convocatòria “On el treatre batega”, iniciativa de l’associació de sales de proximitat de Barcelona i ens descriu com n’és de destructor l’amor romàntic que busca el suïcidi però a diferencia dels romàntics, Be ho presenta amb una altra mirada. De manera entranyable descriu amb humor les situacions més dramàtiques fins […]

Anna Alarcon i Xavi Sáez són els protagonistes d’aquesta història que va escriure Samuel Richardson al 1740 i que va portar al teatre Martín Crimp a mitad del segle passat amb el títol “When We Have Sufficiently Tortured Each Other: 12 Variations on Samuel Richardson’s Pamela”. Més de dos segles més tard, tot i que la trama no pot ser la mateixa, el tema continua essent desgraciadament molt actual: El poder i la dominació a través del sexe i de la fortuna. Tot i que no va ser el primer, a Richardson se’l considera un escriptor conegut per haver iniciat el gènere epistolar en la novel·la. A través de les cartes i del diari personal de Pamela es coneixeria l’assetjament […]

Un detectiu és contractat per un fotògraf en decadència després d’una vida d’èxits perquè investigui la seva mort que encara no s’ha produït. És un monòleg de Pablo Rosal i direcció de Ferran Dordal i Lalueza. Rosal n’és també l’únic intèrpret seguint una estètica cinematogràfica de detectius clàssics i ambientada a Barcelona. Ell juga amb els tòpics del cine negre i de la imatge de detectiu seductor, solitari i despreocupat. Amb el rerefons de la investigació d’un crim, juga amb l’atractiu que ens produeix la mort i tot el que l’envolta, les ganes de guanyar-la per tenir més poder sobre la vida. El relat és una pura reflexió filosòfica de gran qualitat literària que enganxa per la poesia del mateix […]

És la “Terra Baixa” (1896) més espectacular que he vist mai. Amb escenografia de Paco Azorín, el TNC fa un desplegament de mitjans tècnics que deixa el públic bocabadat i clavat a la butaca durant les dues hores llargues que dura la funció. Els moviments dels llums ens condueixen al Mas Bordís, a l’ermita, al molí, a les muntanyes i a la Terra Baixa que es veu des d’allà estant. És una adaptació de Pablo Ley que fa un parangó amb els moments convulsos que es vivien llavors a Barcelona. El moviment anarquista havia pres força i tres anys abans de la publicació de l’obra de Guimerà s’havia produït l’atemptat al Liceu (1893). La bomba a la processó de Corpus […]

M’ha fet triar aquesta obra el record que tenia de “Be my baby” escrita també per Oriol Vila. Vaig celebrar que obres de teatre es dirigissin a la gent més jove i que les funcions es fessin, per aquest motiu, el divendres a la tarda. L’equip artístic de “Be my baby” eren professionals de diferents àmbits. Va ser meravellós veure tanta joventut entusiasmada, la qual cosa ja havien aconseguit amb “Paradise” també amb la idea d’acostar els joves al teatre i ho van fer amb gran èxit de públic i reposició inclosa. En la mateixa línia tot i que dirigida a un públic de més edat, Oriol Vila escriu “La salsa” el muntatge que porta el segell de Nico&Sunset (Oriol […]