Roser Garcia Guasch

“ Vaig néixer amb una taca al front, com una llentia”. Així comença el relat de “Quanta, quanta guerra” de la nostra admirada Mercè Rodoreda. Ella era capaç d’escriure el més petit detall per obrir el zoom de mica en mica i fer-nos veure tot el que l’envolta. Era també capaç d’escriure d’una manera poètica i punyent tant la fascinació que produeix la guerra com l’horror i la destrucció que deixa al darrera. És una història d’una guerra qualsevol. Parla d’un riu gran que podria ser l’Ebre i uns avions que potser venien d’Itàlia però tant se val. Ella volia parlar de la guerra i la seva crueltat així com la guerra interior de l’Adrià Guinart. Els crits de guerra, […]

Agraïm molt la gran idea del TNC d’oferir una versió digital d’algunes de les obres de la temporada. Es pot veure fins a l’inici de la temporada següent, és a dir al setembre, i veure-la tantes vegades com vulguis, repetir una escena o rebobinar segons el moment. És així com he pogut gaudir d’aquesta obra quan ja s’ha acabat el festival grec i tots els teatres tanquen per agafar forces per la nova temporada. “Els homes i els dies” és una narració de vint anys de vida de David Vilaseca escrit per ell mateix, adaptat al teatre per Josep Maria Miró i dirigit per Xavier Albertí. Era una aposta difícil i tots plegats han aconseguit dues hores i mitja d’una […]

Cada estiu des de fa anys, Parking Shakespeare ens convida a una nova obra al petit teatre circular a l’aire lliure dels jardins de l’Estació del Nord. Com que la dotzena nit després de Les festes de Nadal correspon a la Epifania cristiana, aquesta obra de Shakespeare, “Twelfth Night” s’ha traduït a molts idiomes com “La Nit de Reis”. Eren temps de celebracions a l’època isabelina, festes hereves del carnaval medieval on tot es posava cap per avall. El bard anglès hi va afegir un segon títol. “ What you will” que la Companyia Parking Shakespeare han traduït com “el que vulgueu” i amb això Sir Williams incita i convida a totes les produccions i adaptacions posteriors a fer una […]

Medea és el personatge més inquietant de la tragèdia grega. “L’amor (no és per a mi, va dir Medea)” la guardaré a la memòria com guardo també una altra obra sobre el personatge d’Eurípides, “MedeaMix, una obra coral de sis dones dirigides per Magda Puyo que es va estrenar al 1996. L’increïble treball de les Metadones o la mítica figura d’Eurípides van crear en molts de nosaltres un record inesborrable com inoblidable serà també aquesta obra de Queralt Riera sobre una Medea contemporània amb molts paral·lelismes amb l’heroïna mítica. Jasó, (Jason amb pronúncia anglesa per la nostra Medea actual) abandona Medea per casar-se amb la filla de Creont, tirà de Corint. A Medea se la desterra i obliga a marxar […]

La Companyia “Les Fugitives” ens presenta aquest espectacle escrit, dirigit i interpretat per Maria Ten. És una reestrena ja que s’havia representat durant un mes de l’any passat. És un crit femení acumulat al ventre des de generacions però personificat en quatre dones de les quatre obres més conegudes i més representades d’Àngel Guimerà, “La filla del mar”, “Mar i cel”, “Maria Rosa” i “Terra Baixa”. Quatre dones que han fet història per la vida que els va donar el teatre del segle XIX, Àgata, Blanca, Maria Rosa i Marta. Les de “Les Fugitives” són dones actuals que criden, ploren, demanen, supliquen, dubten i cerquen la felicitat tot i que a totes els costa trobarla. Molt pocs elements escenogràfics són […]