Roser Garcia Guasch

L’oncle Vània d’Anton Txékhov es va estrenar el 1899 al Teatre d’Art de Moscou. Des de llavors se n’han fet moltes produccions, versions, adaptacions i tota classe d’obres cada vegada més imaginatives com aquesta de Simon Stephens. Durant el Grec del 2017 es va poder veure una proposta d’Àlex Rigola amb un Oncle Vània amb 4 actors i 60 espectadors a la recerca de l’essència de Txèkhov dins d’una caixa. Vam veure Oncle Vània al desembre del 2021 amb una proposta d’Oskaras Korsunovas al teatre lliure de Montjuïc i un repartiment de luxe que no oblidarem. De l’autor Simon Stephens hem vist recentment (2023) una obra per un sol intèrpret Una cançó llunyana (Song From Far Away). I ara en […]

Miquel Mas Fiol ha fet una adaptació de la novel·la homònima de Guillem Frontera. Els carnissers són aquells mallorquins rics de nou que “havent fet doblers amb negocis de turisme semblen mosques vironeres, corbs afamegats que oloren la carn morta” d’aquells mallorquins de llinatge que han hagut de vendre possessions per la devaluació. Frontera en fa una descripció dura, una crítica mordaç a tot allò que s’ha perdut per l’ambició i el diner fàcil. Els amos de la finca de Son Puig-gros l’han venuda a un dels seus treballadors que s’ha enriquit de cop amb la compra de terrenys no valorats i la construcció d’hotels. Per celebrar-ho fan un sopar al que hi estan convidats la família i els antics […]

Una cançó llunyana és una obra de Simon Stephens i Mark Eitzel. Stephens ens va arribar fa poc per la seva adaptació de la novel·la de Mark Haddon “El curiós incident del gos a mitja nit” que va obtenir guardons al Regne Unit, a Brodway i a casa nostra. Com en moltes de les seves obres, Stephens mostra la seva sensibilitat al dolor, a la vulnerabilitat, a la soledat. En aquesta ocasió, ens endinsa en les dificultats de les relacions familiars, en la incapacitat d’expressar uns sentiments o la impossibilitat d’abraçar a la gent estimada. Tot això habitualment s’interpreta com allunyament, indiferència o fins i tot menyspreu. Les relacions familiars poden ser molt patològiques, creen lligams eterns i de vegades […]

Dues dones la relació entre les quals es va descobrint poc a poc, es troben en una casa antiga, vella, tètrica, fosca i aïllada. Hi ha un fil molt prim entre la por i la comicitat. Sergi Belbel feia temps que volia escriure una obra de teatre de terror i aconsegueix atemorir el públic amb un text delirant tan original que el públic riu de la tensió que s’ha anat creant. A cada moviment i cada escena apareix un conflicte nou i així van sortint els eterns temes: els problemes familiars, l’ambició, la gelosia, l’enveja, el desig, l’amor, la traïció, la drogodependència, la malaltia mental i d’altres. Es van intercalant diferents històries com un teixit recargolat que s’embolica sense que […]

Aquesta tragèdia d’Eurípides la va trobar el seu fill Eurípides el jove després de la seva mort a l’any 405 a.c . Albert Arribas ha adaptat i dirigit aquest clàssic traduït per Jordi Pàmias i publicat recentment per la col·lecció Bernat Metge. Arribas fa una adaptació senzilla però plena de tot allò que simbolitza l’obra d’Eurípides: el poder dels déus contra el que cap força humana s’hi pot oposar, la por al poder d’una comunitat sobretot femenina, el càstig que imposen els déus a tot aquell que no accepta la seva divinitat. Antònia Jaume és Tirèsies, l’endeví del futur que aconsella al vell Cadme a acceptar els ritus de les adoradores del déu Dionís, fill de Zeus, més per por […]