Dues dones la relació entre les quals es va descobrint poc a poc, es troben en una casa antiga, vella, tètrica, fosca i aïllada.
Hi ha un fil molt prim entre la por i la comicitat. Sergi Belbel feia temps que volia escriure una obra de teatre de terror i aconsegueix atemorir el públic amb un text delirant tan original que el públic riu de la tensió que s’ha anat creant. A cada moviment i cada escena apareix un conflicte nou i així van sortint els eterns temes: els problemes familiars, l’ambició, la gelosia, l’enveja, el desig, l’amor, la traïció, la drogodependència, la malaltia mental i d’altres. Es van intercalant diferents històries com un teixit recargolat que s’embolica sense que arribi a donar la volta però serveix per mantenir l’atenció.
El muntatge és molt adient. Una trentena de persones del públic (fila zero) està al bell mig de l’escenari. Aquest efecte immersiu està molt ben aconseguit. Els sons inquietants i els canvis de llum molt ben aconseguits per Kiko Planas van creant un misteri que manté l’atenció del públic durant l’hora i mitja que dura l’espectacle.
Anna Carreño i Gemma Deusedas tenen la capacitat de donar sentit i força a diversos personatges, entrar i sortir d’escena amb moviments mil·limetrats i fer unes interpretacions d’una gran exigència actoral.
El plot twist final et deixa sense alè i amb ganes de comentar la jugada. A la sortida del teatre, el públic curiós i sorprès, crea de manera improvisada un fòrum per grups com si faltés desentrellar tots els girs i canvis de guió que han anat apareixent al llarg de l’obra.
Us recomano que hi aneu sense cap informació prèvia perquè la sorpresa és el millor de l’obra.