Roser Garcia Guasch

M’hauria agradat que m’haguessin explicat Homer com fa Eduard Farelo en “Una Ilíada”. Relata aquesta vella història de la que jo només recordava que és un gran poema èpic del segle VIII aC compost per a ser recitat oralment pels rapsodes. Alguns dels cants en forma d’hexàmetres els vam aprendre de memòria. Sabia d’Aquil·les, d’Hèlena de Troia, del cavall que trenca el setge troià a l’Odissea. Sabia del gran guerrer Hèctor, fill de Príam, rei de Troia. Però el monòleg com a forma de relat és la manera més similar i eficaç de relatar aquesta epopeia. De vegades el rapsoda interpel·la al públic: – Ho veieu?- com un recurs teatral d’acostament a un present, per desgracia, no massa diferent. La […]

“No hay historia muda. Por mucho que la quemen, por mucho que la rompan, por mucho que la mientan, la historia humana se niega a callarse la boca…. El derecho de recordar no figura entre los derechos humanos consagrados por las Naciones Unidas, pero hoy es más que nunca necesario reivindicarlo y ponerlo en práctica: no para repetir el pasado, sino para evitar que se repita” Comença així «El Pan y la Sal» amb el recitat d’un poema d’Eduardo Galeano per part del director de l’espectacle Andrés Lima. El teatro del Barrio en col·laboració amb el Teatre Lliure, el Teatro Español i el Teatro Central han produït un espectacle en forma de document viu utilitzant una selecció d’històries recollides exclusivament […]

Victoria Szpunberg i Albert Pijoan és un tàndem que pot fer meravelles com ens van demostrar a La Tercera Fuga. Aquí adapten la novel·la d’una escriptora reconeguda i premiada, Eva Baltasar, al teatre i ho aconsegueixen amb nota. Szpunberg la dirigeix ​​i l’arrodoneix amb l’elecció de Maria Rodríguez Soto com a única intèrpret. Amb el llenguatge ric i poètic d’Eva Baltasar, la protagonista explica el seu món interior riquíssim i impenetrable com la capa de gel permanent. L’actriu mostra les diferents capes de sentiments, l’avorriment, el cinisme, la desídia, la decepció, la rebel·lia i la disconformitat amb la realitat social i familiar. La protagonista s’aparta de les normes socials, del que és correcte i recomanable. Amb una fredor pertorbadora va […]

L’autora és una obra de D’Ella Hickson, estrenada a Londres al 2018 el tema de la qual continua sent de rabiosa actualitat. Ha estat traduïda per Carlota Subirós i dirigida per Anna Serrano. Una autora jove posa al damunt de la taula el poder del patriarcat dins del món de la creativitat artística. Amb la seva obra vol fer la revolució mitjançant la denúncia: “Intentar canviar el món abans de morir-me, derrocar el capitalisme i desmantellar el patriarcat”. Bàsicament l’obra ens mostra el xoc entre les necessitats de la protagonista i els interessos del director o productor i una crítica del control que exerceix la producció i la indústria en el procés creatiu. És una obra gens convencional, agosarada, valenta […]

La influència de famílies i educadors en infants amb neurodiversitat o senzillament en nens/nenes que tenen dificultats d’aprenentatge pels motius que siguin és tan gran que poden portar a una vida normalitzada o carregada de dificultats. El títol d’aquesta obra és una frase que havíem sentit fa anys a les nostres aules. Afortunadament l’atenció més personalitzada dels professors als alumnes, permet descobrir problemes amb antelació. Marina Buisan és l’autora i l’única intèrpret d’aquesta obra que pot ser divulgativa per alguns, formativa o educativa per alguns d’altres. Dirigida amb molta cura per Marina Collado i Anna Tamayo, no deixen detall per tractar i són capaces d’aportar una mica d’humor a un tema difícil. L’autora va ser mestre de primària abans que […]