Roser Garcia Guasch

Una cançó llunyana és una obra de Simon Stephens i Mark Eitzel. Stephens ens va arribar fa poc per la seva adaptació de la novel·la de Mark Haddon “El curiós incident del gos a mitja nit” que va obtenir guardons al Regne Unit, a Brodway i a casa nostra. Com en moltes de les seves obres, Stephens mostra la seva sensibilitat al dolor, a la vulnerabilitat, a la soledat. En aquesta ocasió, ens endinsa en les dificultats de les relacions familiars, en la incapacitat d’expressar uns sentiments o la impossibilitat d’abraçar a la gent estimada. Tot això habitualment s’interpreta com allunyament, indiferència o fins i tot menyspreu. Les relacions familiars poden ser molt patològiques, creen lligams eterns i de vegades […]

Dues dones la relació entre les quals es va descobrint poc a poc, es troben en una casa antiga, vella, tètrica, fosca i aïllada. Hi ha un fil molt prim entre la por i la comicitat. Sergi Belbel feia temps que volia escriure una obra de teatre de terror i aconsegueix atemorir el públic amb un text delirant tan original que el públic riu de la tensió que s’ha anat creant. A cada moviment i cada escena apareix un conflicte nou i així van sortint els eterns temes: els problemes familiars, l’ambició, la gelosia, l’enveja, el desig, l’amor, la traïció, la drogodependència, la malaltia mental i d’altres. Es van intercalant diferents històries com un teixit recargolat que s’embolica sense que […]

Aquesta tragèdia d’Eurípides la va trobar el seu fill Eurípides el jove després de la seva mort a l’any 405 a.c . Albert Arribas ha adaptat i dirigit aquest clàssic traduït per Jordi Pàmias i publicat recentment per la col·lecció Bernat Metge. Arribas fa una adaptació senzilla però plena de tot allò que simbolitza l’obra d’Eurípides: el poder dels déus contra el que cap força humana s’hi pot oposar, la por al poder d’una comunitat sobretot femenina, el càstig que imposen els déus a tot aquell que no accepta la seva divinitat. Antònia Jaume és Tirèsies, l’endeví del futur que aconsella al vell Cadme a acceptar els ritus de les adoradores del déu Dionís, fill de Zeus, més per por […]

La figura bíblica de Salomé, un personatge passiu, obedient i submís, passa a ser una dona salvatge, manipuladora i obsessiva, que porta el desig fins a un nivell gairebé vampíric en la versió que Oscar Wilde va escriure l’any 1891, en plena època victoriana, i que va provocar escàndol i prohibicions. En contra de la moral estreta de l’època, la Salomé de Wilde és subjecte actiu de desitjos, passions, conspiracions i argúcies. Davant d’un text clàssic com aquest, tan àmpliament representat, com a espectadores esperem que el muntatge doni una volta (o les que calguin) a la literalitat del text i aporti alguna cosa que el faci únic i recordable. I cal dir que aquest muntatge de La Companyia La […]

Dins del meu melic és una d’aquelles cançons que se’t queden enganxades al cap i t’acompanyen durant hores, fins que una altra melodia del mateix musical la substitueix. Aquest poder de record resumeix molt bé l’esperit de El fil invisible, un musical familiar basat en el conegut conte de Míriam Tirado. La proposta parteix d’una idea tan senzilla com efectiva: un fil invisible que surt del melic i ens uneix a les persones, animals o coses que estimem. A partir d’aquest símbol, l’obra aborda amb delicadesa temes com la separació, la pèrdua o la mort, però també celebra l’afecte quotidià, l’amistat, l’acompanyament i la imaginació. El resultat és un espectacle emotiu, accessible i pensat per connectar amb diferents edats sense […]