Aquesta tragèdia d’Eurípides la va trobar el seu fill Eurípides el jove després de la seva mort a l’any 405 a.c .
Albert Arribas ha adaptat i dirigit aquest clàssic traduït per Jordi Pàmias i publicat recentment per la col·lecció Bernat Metge.
Arribas fa una adaptació senzilla però plena de tot allò que simbolitza l’obra d’Eurípides: el poder dels déus contra el que cap força humana s’hi pot oposar, la por al poder d’una comunitat sobretot femenina, el càstig que imposen els déus a tot aquell que no accepta la seva divinitat. Antònia Jaume és Tirèsies, l’endeví del futur que aconsella al vell Cadme a acceptar els ritus de les adoradores del déu Dionís, fill de Zeus, més per por que per creença. També és Àgave, la mare de Penteu, rei de Tebes, incrèdul i decidit a empresonar i treure el poder a l’estranger (Dionís) que està fent embogir les dones de Tebes. Ella també participa en les festes bàquiques fins a perpetrar la mort d’animals. Marta Ossó és Penteu, el fill d’Àgave i net de Cadme. És el símbol de la raó, de la rectitud, de la justícia i de l’ordre establert. Penteu no accepta aquestes pràctiques de les dones que són ritus, misteris bàquics, cerimònies secretes prohibides als homes amb molt de contingut eròtic i que fomenten la fertilitat. Joves i velles s’emborratxen amb el vi i altres al·lucinògens i fan sacrificis animals en honor del déu. L’orgull de Penteu i la seva poca visió pràctica els porta a la desgràcia a ell i a tota la família que acaba desterrada. Màrcia Cisteró és el cor i va descrivint amb la seva veu solemne i emotiva totes les desgràcies que arribaran i arriben a Tebes.
No fa falta massa escenografia per acompanyar aquest text i aquestes veus meravelloses. Els pocs elements que hi ha són simbòlics. Tot de robes, vestits i camises de color vermell (el color del vi i de la sang), estan escampades per terra i les tres actrius utilitzen en funció del moment i del personatge que representen. No ens cal res més per situar-nos a Tebes, al palau imperial i a la muntanya del Citeró.
L’adaptació i direcció d’Arribas i la magnífica interpretació de les tres actrius deixen el públic hipnotitzat. Queden pocs dies