Miquel Mas Fiol ha fet una adaptació de la novel·la homònima de Guillem Frontera. Els carnissers són aquells mallorquins rics de nou que “havent fet doblers amb negocis de turisme semblen mosques vironeres, corbs afamegats que oloren la carn morta” d’aquells mallorquins de llinatge que han hagut de vendre possessions per la devaluació. Frontera en fa una descripció dura, una crítica mordaç a tot allò que s’ha perdut per l’ambició i el diner fàcil.
Els amos de la finca de Son Puig-gros l’han venuda a un dels seus treballadors que s’ha enriquit de cop amb la compra de terrenys no valorats i la construcció d’hotels. Per celebrar-ho fan un sopar al que hi estan convidats la família i els antics amos. Les diferències de classe social es deixen veure de seguida, les reformes de mal gust de la finca posa en evidència el passat dels nous propietaris que havien cuidat els porcs dels senyors. Em recorda una dita molt utilitzada a Catalunya “de porc i de senyor se n’ha de venir de mena”. Com a L’auca del senyor Esteve, la figura del “nou ric” queda ridiculitzada per l’obsessió del què diran sense poder amagar la ignorància, la superficialitat i la manca de categoria i posició social. A Mallorca però, té connotacions més profundes i doloroses per la pèrdua d’identitat de l’illa.
Mas Fiol, coneixedor profund de les transformacions que ha viscut Mallorca, adapta aquesta novel·la de Guillem Frontera i dirigeix l’obra amb un to sorneguer i esbojarrat perquè ell mateix està renyit amb la serietat i perquè segurament arribarà millor al públic fent-lo participar amb copes de cava a la festa i trencant totes les parets de l’escenari.
Mas Fiol, com ja vam veure a la trilogia La condició mil·lennial utilitza el recurs de la teatralitat dins del teatre, estant ell present al pati de butaques i deixant que els actors i l’actriu interrompin l’obra per preguntar-li qualque cosa o participant quan li demanen i interaccionant amb ells.
Catalina Florit, Xavi Frau i Lluís Fabré són els magnífics intèrprets que van fent els diferents papers de les dues famílies. La tensió es va acumulant entre els pares i entre els fills de les dues famílies. La diferència de comportament és clara. Els papers es reprodueixen. La tragèdia és inevitable.