Markos Goikolea

Quan a Oriol Pla li van donar carta blanca per muntar un espectacle al Teatre Lliure va decidir fer-ho amb la seva família i a la sala petita, cosa que demostra una clara voluntat inicial de treballar des de l’intimitat. L’obra comença amb un enginyós numero de mímica d’Oriol Pla on veiem com l’èxit professional ho porta a un estat de bogeria. Així, tornarà a casa amb l’objectiu de muntar un espectacle conjunt amb la seva família. El contrast entre els diferents membres de la família, a més d’una gran col·lecció de situacions còmiques, posa sobre l’escenari temes com l’emancipació dels fills o el relleu generacional en les arts escèniques. Els personatges dels pares, Quimet Pla i Núria Solina, representen […]

La jove companyia José y sus hermanas torna a demostrar amb la seva segona obra que tenen molt a dir, i que a més, saben com fer-ho. En Arma de Construcción Masiva es dediquen a disseccionar l’educació a l’estat espanyol. Però més enllà de la rigidesa del sistema educatiu, representat per múltiples cadires infantils a l’escenari, també disseccionen la institució social més arrelada, la família. A través de diferents recursos com la veu en off, el discurs directe, la música, les projeccions i un ús reduït del cos, els intèrprets comparteixen les seves històries personals, siguin reals o fictícies, això mai ho sabrem, per parlar-nos de tot allò que ens educa des de petits i ens forma com a individus. […]

Partint del tema de la immortalitat humana, aquest enginyós text còmic pren idees i arquetips sobre la vida i la mort per tractar-los des de l’absurd i generar una sèrie d’escenes i personatges hilarantment còmics. Bruno Oro és l’encarregat de donar vida a aquest text d’Alejo Levis i Marc Angelet, mantenint un ritme ascendent però just durant tota l’hora que dura la funció. Transita d’un personatge a un altre amb gran mestria. Personatges que ens remeten directament al nostre imaginari col·lectiu, com ara la mort, la parella enamorada en la televisió, l’adolescent que no es marxa de casa dels seus pares o el creatiu publicitari al Vaticà, són tractats enginyosament en el context de la immortalitat humana, generant una sèrie […]

Una Gossa en un Descampat ens parla de l’avortament, un tema encara tabú a la nostra societat. A través d’un text molt íntim escrit per la Clàudia Cedó i una direcció magistral de Sergi Belbel, assistim a una obra de teatre amb una bellesa poètica increïble i uns missatges molt interessants per fer pensar a l’espectador. Com ara, l’existència d’una mena de massa humana on el dolor d’una és el dolor de totes o la maternitat d’una és la maternitat de totes. Com si hi hagués un fil invisible que connecta a la protagonista amb la seva mare, la seva àvia i així fins a crear una massa universal femenina i una història comuna, una història universal. És evident que […]

Lo Nuestro és la primera obra escènica de llarg format escrit per l’actriu, i dramaturga, Eu Manzanares. Text seleccionat en la convocatòria de la Sala Flyhard per a la temporada 2019-2020 i que ara abandona l’escena més off per a fer un merescut salt a sales comercials. La premissa és senzilla; una família de classe obrera barcelonina es reuneix per a celebrar la nit de cap d’any. A partir d’aquí, el text utilitza un to quotidià i fresc per a retratar les dinàmiques familiars amb tota la seva perspectiva còmica. A més, l’obra va deliberant sobre altres temes com els conflictes generacionals o la lluita de classes. El text aposta per barrejar el castellà i el català de forma molt […]