Markos Goikolea

Dos amics que són més que amics estan atrapats en un terrat durant la nit de Sant Joan. No és casualitat que el Tantarantana hagi decidit reposar aquesta interessant proposta en ple inici d’estiu i setmana de l’orgull LGTB. L’escenari és el terrat del teatre, literalment. Aquesta elecció ens ajuda a entrar en la pell dels personatges que mitjançant la seva història ens parlen d’amor adolescent i cerca d’identitat. Una cerca que és especialment conflictiva, per desgràcia encara, quan la teva identitat sexual no es correspon amb la norma. Després d’atracar una gasolinera i fugint de la policia arriben a aquest terrat amb un ridícul botí, una bossa de coca i una ampolla de whisky. Atrapats en aquest espai a […]

Aquest desenfadat cabaret pren com a punt de partida l’obra “Striptease i teatre irregular” i els poemes visuals de Joan Brossa per portar a l’actualitat l’imaginari de l’artista. L’obra està repleta de recursos simbòlics que ens evoquen al corpus brossià, com és el cas de la lletra A, els barrets, les cartes, el balancí o el logotip de Volkswagen. Tal com diu el mestre de cerimònies, Brossa sempre recordava les paraules de Fregoli dient que “l’art és vida i la vida transformació”. D’aquí la seva fascinació pel striptease, un acte de transformació que succeeix directament enfront dels ulls de l’espectador. El format del cabaret serveix per a transmetre la nostàlgia de la Barcelona canalla i nocturna en la qual es […]

L’última novel·la de Luigi Pirandello relata la crisi d’identitat de Vitangelo Moscarda en adonar-se que el seu nas està tort. El que comença sent un inofensiu defecte físic acaba en una gran reflexió filosòfica del protagonista a la recerca de la seva pròpia identitat. Qui som realment? Com ens perceben els altres? Quantes identitats projectem? La posada en escena de Ferran Utzet juga encertadament amb la idea de l’efecte mirall per a presentar aquesta dualitat entre la nostra identitat i la que els altres perceben, el jo i l’altre. Partint d’aquesta idea juga amb el canvi (fins i tot intercanvi) de personatges, el teatre d’objectes, i un humor paròdic en confrontació amb un profund discurs filosòfic. El joc dramàtic és […]

A partir d’una posada en escena austera, Diego Lorca i Pako Merino ens parlen de la repetició de la història. Un miner espanyol arriba a un poble del Perú amb l’objectiu d’extreure or de les seves terres, la trobada entre aquest neocolon i l’alcalde de la localitat donarà pas a una trista història en paral·lel a la del conqueridor Pizarro i l’emperador Inca Atahualpa. L’obra arrenca com un conjunt de fragments inconnexos que aniran connectant-se per a formar el relat complet. Els intèrprets canvien de personatge a través de la manipulació d’objectes i jocs d’il·luminació. Construeixen així un relat sobre la cobdícia, la desconfiança i el sentiment de culpa que malgrat el toc humorístic no deixa de tenir un rerefons […]

Andrea Pixelada parla de la vida d’una BookTuber que imparteix un curs de literatura a dos dels seus seguidors. Aquesta obra realitza una interessant reflexió sobre ficció i realitat a través d’un personatge que exhibeix la seva vida, o més aviat la construeix, en la pantalla. Assistim a una classe en la qual Andrea Pixelada analitza una novel·la que resulta narrar la seva pròpia vida, escrita per la seva alumna. A través de diversos recursos escènics viatgem entre l’univers real i l’univers fictici del relat, entre el món exterior i el món interior dels personatges. Aquests canvis d’univers es tornen cada vegada més difusos fins que l’obra adquireix un to surrealista i màgic. Si li afegim les diverses lliçons sobre […]