Quan a Oriol Pla li van donar carta blanca per muntar un espectacle al Teatre Lliure va decidir fer-ho amb la seva família i a la sala petita, cosa que demostra una clara voluntat inicial de treballar des de l’intimitat.
L’obra comença amb un enginyós numero de mímica d’Oriol Pla on veiem com l’èxit professional ho porta a un estat de bogeria. Així, tornarà a casa amb l’objectiu de muntar un espectacle conjunt amb la seva família.
El contrast entre els diferents membres de la família, a més d’una gran col·lecció de situacions còmiques, posa sobre l’escenari temes com l’emancipació dels fills o el relleu generacional en les arts escèniques.
Els personatges dels pares, Quimet Pla i Núria Solina, representen una forma de teatre basada en la tradició joglar i la comèdia de l’art. Dos personatges crepusculars i nostàlgics que busquen maneres de passar el temps mentre presencien la fi de la seva era. Dos ninots trencats capaços de transportar a l’espectador de la major riallada al drama més íntim en qüestió de segons.
Diana Pla, la filla, es presenta en conflicte constant amb els seus progenitors. La seva necessitat de trencar amb la tradició i sortir de clan li porta a buscar noves formes d’expressió, pròpies del teatre performàtic. Mentrestant, el director de l’obra tracta de posar una mica d’ordre en aquest gran kaos sense aconseguir cap èxit.
El resultat de tots aquests ingredients és una obra metateatral molt personal i plena de tendresa. Un exercici de generositat de la família Travy en compartir amb els espectadors la seva intimitat i forma de situar-se al món. Una delícia escènica que cap amant del teatre s’hauria de perdre.