Markos Goikolea

Martin Crimp parteix de la novel·la Pamela de Samuel Richardson per escriure aquesta obra de teatre sobre els rols de gènere i l’eròtica del poder. En la novel·la, Pamela és una criada que, subjugada al seu amo, utilitza la seva aparent feblesa per a casar-se amb ell i aconseguir l’ascens social. En l’obra de Crimp, no obstant això, es tracta de dos personatges arquetip – ni tan sols tenen nom – que estan submergits en una lluita constant de poder i de sexe, on sembla que l’home té segrestada a la dona. Els intèrprets canvien de rol diverses vegades, fent d’abusador i abusat al mateix temps. Això sembla apuntar un caràcter relacional de les lluites de poder i genera un […]

Dos reconeguts intèrprets del teatre català es reuneixen per reflexionar sobre la vellesa mentre comparteixen anècdotes de la seva carrera i expliquen el procés de creació d’aquesta obra. Mont Plans, cansada de la seva faceta còmica, i Oriol Genís, cansat de les excentricitats del teatre contemporani, es reuneixen en un escenari vestit únicament amb dues cadires per a despullar els seus anhels i desitjos davant el públic. El seu objectiu era crear una peça profunda que parlés de l’envelliment, però asseguren que no ha estat gens fàcil… qui vol escoltar els vells avui dia? Genís es queixa que al teatre ja no li interessa la còpia, sinó que busca l’original, quan això és precisament el que estan fent ells; explicar-nos […]

Ernesto Caballero dirigeix aquesta adaptació del clàssic de Molière sobre la hipocresia i les mentides, i ho fa amb un objectiu clar; demostrar la vigència d’aquest personatge en l’actualitat. El temps sembla no afectar aquest clàssic universal que, malgrat haver estat escrit fa tres segles, els seus temes i personatges resulten tan actuals. I és que en l’era de la postveritat, de les falses aparences i les xarxes socials, el món està ple de Tartufos. El muntatge ofereix una reflexió sobre la figura de Tartufo en l’actualitat al mateix temps que reviu el clàssic de Molière treballant amb dues capes narratives. D’una banda, tenim el text de Molière recitat en vers i amanit amb alguns elements contemporanis que alleugereixen el […]

Goyo és una àcida comèdia que parteix d’un disparador excèntric, absurd i original per a retratar les arestes i mancances d’una família aparentment normal. La metamorfosi del fill de la família en armadillo ens remet a ficcions tan clàssiques com La Metamorfosi de Kafka, encara que Goyo prengui direcció cap a la comèdia. Com el mateix Alberto Ramos assegura, el motor d’aquesta comèdia és la infelicitat d’una família. La metamorfosi del fill i les diferents posicions que adopta cada personatge sobre aquest tema trauran a relluir les diferències i conflictes enquistats del passat, activarà la comèdia i conduirà als personatges a una divertida i tendra catarsi familiar. Pot ser que la meravellosa premissa inicial no estigui del tot explotada a […]

La segona obra de teatre de Cesc Gay és una comèdia de situació que retrata els conflictes i rols familiars a través de quatre intèrprets. La construcció d’aquests personatges i la relació entre ells és precisament el punt més fort de l’obra i la que s’encarrega de servir la comèdia durant més d’una hora i mitja. El principal conflicte gira entorn als dos personatges masculins, Pere Arquillué i Lluís Villanueva, dos germans que s’enfronten en un combat d’egos incapaços de deixar de mirar-se al melic. Els personatges femenins, no obstant, són figures mediadores que possibiliten aquesta difícil trobada. D’una banda, tenim a la germana, Cristina Plazas, la figura oposada als seus germans, una dona que sempre ha mirat cap als […]