Markos Goikolea

Aquesta obra de la Zaranda transita entre el món del bufó, l’esperpent i el relat crepuscular per a contar-nos la història d’un cabaret en decadència. Els seus treballadors sobreviuen com poden en aquest temple del fracàs que fa temps va deixar de rebre públic. Compartim la seva quotidianitat, on els sis integrants del cabaret passen el temps com poden. Recorden antics números sobre l’escenari, comparteixen monòlegs que parlen sobre temes com l’oblit o el fracàs, i en definitiva, s’acomiaden d’un món al qual fa temps van deixar d’interessar. Què passa quan l’espectacle arriba a la seva fi? Què queda de la vida sense cultura? És necessari comptar amb un públic per a actuar? Allò frívol es torna tràgic i allò […]

Potent text de Sarah Kane amb una posada en escena minimalista que tracta els temes habituals de la dramaturga anglesa com la solitud, els abusos, la desesperació o el dolor. La directora Loredana Volpe decideix subratllar i posar en valor la força del text, deixant que siguin les paraules nues les que facin tota la feina. A més, els quatre intèrprets es col·loquen al voltant d’un violinista que ajuda en la creació d’un ambient tens i una mica sinistre. No es tracta d’una obra fàcil, ja que planteja un escenari tremendament difús. Més que un diàleg entre quatre personatges, es tracta de quatre monòlegs simultanis que en alguns moments resulten ser un únic. No es defineix cap espai, no es […]

Una divertida i boja adaptació d’aquest clàssic de Molière que tot i mantenir l’essència del seu missatge és capaç d’adaptar-lo al context contemporani català. Una sàtira de la vessant més snob de la cultura, un combat entre el plaer de l’amor terrenal i la necessitat de presumir d’una saviesa elevada. Els dos actors interpreten un total de vuit personatges, repte que superen amb enginy. Els ràpids canvis de vestuari, el joc constant d’entrades i sortides i fins i tot la representació amb objectes fan que el públic connecti amb aquest codi i es deixi portar pel deliri d’aquesta comèdia. Segons avança l’obra, el públic es torna més partícip d’aquest divertit joc escènic i és apel·lat per la paròdia d’uns personatges […]

Hi ha lloc per a la bondat en aquesta societat? Com ser bondadós amb els altres al mateix temps que lluitem per sobreviure en aquest món? Bertolt Brecht va partir d’aquesta premissa per a escriure aquesta obra que ara Oriol Broggi dirigeix a la sala gran del TNC. Clara Segura és l’encarregada de representar les dues posicions possibles davant aquesta qüestió, desdoblegant-se en la bondadosa prostituta Xen Te i en el seu cosí empresari al mateix temps. Més enllà de la caracterització, el canvi de personatge de Segura és tan absolut i subtil que un únic gest li bastaria per a recordar-nos en quin personatge es troba. La primera part de l’obra manca de ritme i resulta una miqueta llarga, […]

My Low Cost Revolution parteix d’una premissa molt sincera sobre l’activisme polític. És cert que la nostra societat està cosida d’injustícies i causes per les quals mereix la pena lluitar, però també és cert que mantenir-se sempre en primera línia de lluita és agotador. Defensar els teus ideals alhora que vius en societat és un passi directe a certes incoherències amb les quals molts ens sentim identificats. Però tranquil, aquesta obra ve a dir-te que no passa res, que et relaxis, que ets un radical de merda. Aquest és el punt de partida del text de Francesc Cuéllar, a qui ja havíem descobert en les dues obres de la companyia José y sus Hermanas. Malgrat aquesta potent i prometedora premissa […]