Markos Goikolea

Carles Alfaro dirigeix un dels textos més reconeguts del dramaturg Sanchís Sinisterra, posant en escena una reflexió sobre la mort de l’autor, o més aviat el naixement del lector com a creador. L’obra té un aire de thriller psicològic noir, on els tres personatges, magistralment interpretats per Pep Cruz, Pere Ponce i Mar Ulldemolins, es mouen en un joc de miralls que visibilitza les seves relacions de dependència, xantatge i manipulació. La posada en escena remarca un halo de misteri, amb una il·luminació plena d’ombres i foscors, projeccions abstractes, miralls trencats al terra i uns sofàs negres tan rígids com els personatges que els utilitzen. Però per sobre de tot, aquesta obra és una oda a la intertextualitat. Si totes […]

T de Teatre torna a reunir-se i decideixen fer-ho amb un dràstic gir. Aquesta vegada no es presenten amb l’habitual format de comèdia de situació que tant les caracteritza, sinó que s’atreveixen amb la seva proposta més experimental a partir d’un text encarregat al dramaturg argentí Mariano Tenconi Blanco. En el pròleg inicial, una veu en off presenta diverses reflexions metateatrals. Per a què serveix el teatre? Per a educar? Sembla que no hi ha resposta concreta a aquestes preguntes, encara que l’autor comparteix una interessant afirmació: només les coses inútils són imprescindibles per a l’ànima. Finalment, ens demana que deixem de fer-nos preguntes i ens involucrem en un gran exercici de fe. L’obra arrenca i el seu funcionament dependrà […]

Sergi Belbel adapta aquesta reeixida pel·lícula de Sally Potter al teatre amb un elenc de primera. The Party és una comèdia anglesa plena d’embolics, d’entrades i sortides i de diversos secrets que es van revelant creant girs narratius i augmentant el conflicte. Sempre és un plaer escoltar textos de comèdia contemporània on podem riure’ns d’arquetips i temàtiques de la societat actual. En aquest cas s’entrellacen la sanitat i el misticisme modern, el feminisme i el gènere, els intel·lectuals i els empresaris… Pot ser que les interpretacions quedin una mica dispars, ja que mentre alguns personatges donen molt de joc, uns altres queden una mica desdibuixats o no aconsegueixen un color propi més enllà del clixé. Això fa que algunes situacions […]

La Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico estrena nueva promoción con una de las comedias de enredos más conocidas de Lope de Vega. Una gran oportunidad para mostrar todo el potencial dramático de este joven elenco que, además de recitar fabulosamente el texto original de 1604, también se atreven con la música en directo. Cabe destacar la versión Vestida de nit, de Silvia Pérez Cruz, además de las composiciones originales. Se suele decir que la comedia permanece peor que la tragedia, que resulta menos universal, porque está fuertemente anclada a su contexto espacial y temporal. No obstante, con obras como esta recordamos que, aunque eso pueda ser cierto en relación al contenido, las estructuras y mecanismos de la comedia siguen […]

Aquest melodrama d’Alejandro Palomas, adaptació escènica de la primera part de la seva trilogia literària El tiempo que nos une, presenta cinc dones – i quines dones – sota la direcció de Mario Gas. Ambientat a Menorca, una família de dones formada per tres generacions, tracta de sobreviure al patiment afligit pels homes i per la pèrdua d’Elena, el sisè personatge absent de la família. El gran valor d’aquest muntatge és sens dubte la interpretacía de les seves actrius, sent Núria Espert la més memorable, que als seus 87 anys continua regalant talent i generositat sobre les taules. Una àvia sense pèls en la llengua que funciona com l’ingredient còmic d’aquest drama familiar. Vicky Peña és la mare patidora que […]