Markos Goikolea

Be My Baby de la companyia Nico&Sunset és una divertida comèdia adolescent amb un punt de drama costumista. Encara que està clarament dirigida a un públic jove, tant pels seus personatges com per les temàtiques que tracta, aquesta obra de teatre és capaç d’emocionar a tothom. L’amistat, l’amor, el pas del temps, l’entrada en l’època adulta, els somnis d’adolescència, etc. són els temes pels quals transita aquesta obra d’Oriol Vila. Una obra que ens farà riure i emocionar-nos, tant a adolescents com a adults nostàlgics. La història és explicada a través de tres personatges amb una personalitat clarament definida i reconeixible, encara que poden resultar una mica estereotipats. La complicitat entre els tres actors, la naturalitat i tendresa que es […]

L’autora i directora Carla Torres parteix del cèlebre cas 4F, especialment conegut pel documental Ciutat Morta, per introduir ingredients d’altres casos recents on l’abús de poder policial i judicial ha marcat el transcurs dels fets. D’aquesta manera, aconsegueix una obra que malgrat no estar relatant cap cas en concret, ofereix una ficció amb la qual l’espectador es sent ràpidament identificat. Un retrat dels convulsos conflictes i injustícies a les quals comencem a estar acostumats, una demostració que la justícia real no existeix i que la seva aplicació és com a mínim subjectiva. Però lluny de submergir-nos en un relat pessimista i dolorós, la història s’explica des d’un punt de vista còmic que juga constantment amb l’absurd, arribant fins i tot […]

L’Omissió de la Família Coleman és un text tragicòmic de l’argentí Claudio Tolcachir que després d’una traducció de Jordi Galceran torna a Barcelona per explicar la història d’una disfuncional família catalana. Els Coleman són un grup de personatges a la deriva, units per un feble vincle familiar el valor del qual són incapaços d’apreciar. Són tot allò que succeeix quan ens oblidem dels altres, quan cadascun lluita per la seva pròpia supervivència i l’empatia desapareix. És la victòria de l’individu per sobre de la comunitat, la victòria del caos per sobre de l’ordre. Els diferents personatges de la família i les seves excèntriques personalitats doten a l’obra d’un gran component còmic que sens dubte és un dels seus principals atractius. […]

En èpoques convulses de crisi social els textos clàssics retornen per demostrar que les tragèdies humanes són atemporals i universals. Aquest és el cas d’Una Íliada, una revisió del text clàssic d’Homer, adaptat a quatre mans entre Lisa Peterson i Denis O’Hare, que Eduard Farelo porta a escena per parlar-nos dels conflictes socials i la còlera humana. El format del monòleg respon a dues necessitats. D’una banda, la voluntat del propi Farelo de posar-se en risc, afrontant un gran repte actoral que sens dubte supera de forma excel·lent. D’altra banda, el desig de narrar la història tal com es feia en l’època clàssica, donant tot el poder a la paraula del narrador i deixant que l’espectador construeixi les escenes al […]

Aquesta boja i divertida proposta d’Inda Pereda ens demostra tot el que es pot aconseguir prescindint del text, donant-li tot el poder al cos i als sons. Lubbert és el primer esbós d’humà que va crear Déu. L’obra comença quan Lubbert descobreix el seu propi cos per després passar a investigar el seu entorn, iniciant un viatge a través de diversos espais i atmosferes creades amb onomatopeies i sons que ell mateix articula. Per molt que tingui un punt de partida, l’obra realment no compta amb una trama o fil conductor a l’ús. Més aviat es tracta d’una seqüència de gags delirants on es presenta una situació per portar-la a l’extrem i convertir-la en absurda, ridícula i fins i tot […]