La jove companyia José y sus hermanas torna a demostrar amb la seva segona obra que tenen molt a dir, i que a més, saben com fer-ho.
En Arma de Construcción Masiva es dediquen a disseccionar l’educació a l’estat espanyol. Però més enllà de la rigidesa del sistema educatiu, representat per múltiples cadires infantils a l’escenari, també disseccionen la institució social més arrelada, la família.
A través de diferents recursos com la veu en off, el discurs directe, la música, les projeccions i un ús reduït del cos, els intèrprets comparteixen les seves històries personals, siguin reals o fictícies, això mai ho sabrem, per parlar-nos de tot allò que ens educa des de petits i ens forma com a individus.
Si som nosaltres els que construïm la realitat, per què centrar tots els esforços educatius en la capacitat d’adaptar-nos a ella en lloc de donar els recursos necessaris per poder construir la nostra pròpia realitat? Per què assimilar conceptes de forma mecànica només perquè així ens els han explicat? Com situar-nos en aquesta societat per desenvolupar-nos com a individus conscients?
El resultat és una peça potent, gamberra i molt compromesa que convida a qüestionar-se l’establert. Una obra que difícilment ens deixarà indiferents de la mà d’una companyia que sens dubte mereix la pena seguir d’a prop.