Markos Goikolea

Després d’estrenar La mujer más fea del mundo amb Ana Rujas a la Sala Atrium, Bàrbara Mestanza continua amb la trilogia de la bèstia en Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa. Aquesta vegada ho fa com a dramaturga, directora i única intèrpret de l’obra. Totes dues obres es caracteritzen per ser monòlegs viscerals amb un fort discurs de gènere. Aquest cop pren el símbol de Pocahontas per reflexionar sobre com es construeixen les històries, o més aviat com es deformen fins a crear mites que poc tenen a veure amb la veritat. Tots coneixem la figura de Pocahontas, però pocs som conscients del que realment va ser la vida d’aquesta nena. Lluny del conte d’amor de Walt Disney, […]

Después de ver Parecer Felices he reflexionado sobre cómo esta performance llena de humor negro y absurdo retrata nuestra realidad. Una realidad donde es más importante el atrezzo que la experiencia, donde nuestro nivel de felicidad se mide por la cantidad de likes que acumulamos en Instagram. La irrupción tecnológica y digital, llegada supuestamente para conectarnos y facilitarnos el acceso a la información, ha resultado ser un motor de apatía social generalizada. La experiencia nos aburre, sin embargo, nos interesa la forma en la que esta experiencia proyecta nuestra identidad. Llevo toda la mañana tirado en el sofá mirando el móvil. Mi dedo pulgar late más rápido que mi corazón. Ahogo mi conciencia a base de scroll en un océano […]

Un succés suposadament insignificant i infantil farà que es desencadenin conflictes seriosos entre els adults, al més pur estil de Yasmina Reza en Un Déu Salvatge. És vàlida la mentida en certes ocasions o la sinceritat absoluta ha de prevaler? Partint del debat sobre com educar als nens i quin enfocament utilitzar per a explicar-los el món, els protagonistes d’aquesta comèdia treuen a relluir tots els seus draps bruts. Mitjançant uns diàlegs intel·ligents i amb un ritme vertiginós, el text enllaça un conflicte amb el següent, presentant fins a cinc variants diferents. Potser no era necessari abordar tants fronts ja que amb els tres principals la progressió està més que assegurada. De totes maneres, és admirable la forma en la […]

La mujer más fea del mundo és un monòleg tragicòmic que qüestiona la idea de bellesa, feminitat i èxit que ens ha venut el capitalisme. Un retrat d’una generació que es va entregar al consumisme del cos i la imatge, quedant-se atrapada en una superficialitat que provoca un buit difícil de salvar. Ana Rujas i Bàrbara Mestanza parteixen d’aquesta premissa per a presentar un text punyent ple de sarcasme. L’actriu s’entrega en cos i ànima a una interpretació de deu, pròxima i en interacció constant amb el públic, aconseguint deixar tota la sala amb les emocions a flor de pell. Així, descobrim a una dona que ha donat el seu cos, fent-ho de tots menys seu. Una nina trencada, un […]

La companyia La Ruta 40 torna un Nadal més amb aquesta obra de Thornton Wilder per retratar en tan sols 60 minuts la història de tota una saga familiar. Gràcies a l’ús d’el·lipsis temporals perfectament integrades en els diàlegs, som testimonis del pas (i pes) del temps sobre la família Bayard i la casa en la qual viuen. Les diferents generacions transiten per aquest espai que també funciona com a delimitador temporal de l’obra, començant amb el primer sopar de Nadal que es celebra a la casa i tancant amb l’últim. Durant aquests 90 anys coneixem a multitud de personatges que vénen i van segons acaba el cicle vital de cadascun, representant el naixement i la mort amb precioses metàfores […]