Markos Goikolea

Julio Manrique dirigeix aquesta increïble comèdia amb apunts dramàtics de Mike Bartlett; un intel·ligent i divertit retrat de l’idealisme de joventut i l’esdevenir de la societat capitalista actual a través de la història d’una família al llarg de 40 anys. Aquest retrat generacional ple d’ironia i sarcasme arrenca amb un record nostàlgic de l’època hippie dels seixanta, quan Laia Marull i David Selvas es coneixen sent uns adolescents idealistes. Quan arribem als 90, aquesta parella que ha tingut dos fills estan ja esgotats de treballar per assolir el somni neoliberal de viure en un adossat i quan finalment som al 2011, són els seus fills disfuncionals, interpretats per Clara de Ramon i Marc Bosch, els que prenen protagonisme per a […]

Aquesta obra és un gran mostra de talent teatral que sorprèn, diverteix i fa reflexionar. Durant un monòleg de poc més d’una hora, el dramaturg uruguaià Gabriel Calderón es basa en uns dels personatges més despietats de Shakespeare per a posar en escena amb un esplèndid sentit de l’humor, no només els límits de l’ambició humana, sinó una reflexió sobre el valor del teatre i la cultura. Joan Carreras interpreta a un actor de segona, ple de frustració i ressentiment que per fi ha aconseguit el paper que mereix, Ricard III! Mentre explica la tragèdia de Shakespeare a un públic al qual menysprea i menysté, relata el procés de muntatge de l’obra, on també humilia als seus companys. Però hi […]

Bàrbara Mestanza, autora d’èxits com La mujer más fea del mundo o Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa, torna a escena amb una autoficció que respira quarta onada feminista per cada costat. L’autora catalana ens té acostumats a una escriptura molt personal i visceral, i a Sucia no només la manté, sinó que l’eleva. Partint d’una experiència personal d’abús, denuncia en escena la impunitat de les agressions masclistes. Un dels grans encerts de Sucia (que són molts) és treballar un marc perquè els homes connectem amb les violències que exercim. La primera part de l’obra està explicada des d’un punt de vista masculí: Pep Ambròs, el seu company en escena, relata i encarna en primera persona l’abús, creant […]

Partint d’un somni que va tenir l’actriu Anna Tamayo en el qual la seva mare moria, la intèrpret i creadora escènica ens convida a aquesta tendra i divertida oda a les mares, i a totes les nostres ancestres. Quan diem que “cada vegada ens assemblem més a les nostres mares” mai ho diem en un terme positiu, però aquesta obra busca i troba el revers positiu d’aquesta dita. “Mi madre en bragas” és una obra feminista que planteja un exercici d’amor i cures intergeneracionals. Per això, Tamayo porta a la seva mare real a escena per a dir-li tot el que desitja abans que l’avís del seu somni es faci realitat. Ambientat en un càmping on solien estiuejar, la dramatúrgia […]

Diuen que les vides imaginades sempre són millors que la viscuda, i aquesta obra ho corrobora. El text de Joan Yago, dramaturg de La Calòrica, posa sobre l’escenari temes com la precarietat laboral i emocional, les expectatives vitals frustrades o la inèrcia de la vida adulta, i ho fa amb el to de comèdia al qual ens té acostumats. El gran assoliment està precisament en la capacitat de parlar d’aquestes tragèdies humanes des de la comèdia, donant com a resultat un text tan còmic com esquinçador. A l’escenari, Anna Moliner i Joan Negrié interpreten una parella sentimental i laboral. L’obra arrenca quan estan preparant-se per oferir un número musical de duets amorosos històrics en les festes majors d’un poble. Els […]