Markos Goikolea

Aquesta àcida i irònica comèdia sobre la toxicitat de l’amor romàntic posa en escena a una núvia a la fuga al més pur estil de Julia Roberts. Mentre espera en una parada d’autobús al costat d’un carismàtic taquiller, ens relata en primera persona com ha arribat a aquesta situació. La seva història és la de tota una generació de dones criades sota la idea de l’amor romàntic, la justificació de les relacions tòxiques i l’erotització dels seus cossos des de ben petites. Després de viure aquestes infàncies Disney, enfrontar-se al món i a la cerca de l’amor, dóna com a resultat tot un catàleg de còmiques anècdotes i situacions que ens comparteix entre breus números musicals de Marisol i projeccions […]

A partir d’un conflicte familiar entre tres germans que han de decidir què fer amb el ramat d’ovelles heretat dels seus pares, aquesta meravellosa i hilarant comèdia generacional interpel·la al públic urbanita amb fortes dosis de cinisme i complicitat. El text funciona com un mirall que et rebota en la cara, aconseguint que riguis de tu mateix durant una hora i mitja. Fins i tot arriben a interpel·lar a sala directament en un bonic i efectiu recurs. Ja s’han ficat al públic a la butxaca. Els personatges estan tan ben construïts i interpretats, resulten tan pròxims, que podries estar assistint a una trobada de la teva pròpia família. Un diàleg perfectament filat entre ells construeix aquest retrat generacional del desencant, […]

Preciós i hilarant autohomenatge a la carrera de Rhum & Cia, companyia de clowns que ens va enamorar amb la seva trilogia composta per Rhum, Rhümia i Rhumans. Ara, amb Gran Reserva ens porten un recopilatori dels millors gags de clown servits a bon ritme. La excusa perfecta per a connectar amb l’imbècil que portem dins i acomiadar-nos de les nostres preocupacions. Aquesta vegada l’elenc de pallassos està format per dos Carablanques, el pallasso que ho sap tot (o això pensa), i dos Augustos, el pallasso de nas vermell, maldestre, absurd i irreverent. A més, un vestit de pallasso penja del sostre transmetent una mena de presència divina que possiblement fa referència a Joan Montanyès “Monti”, reconegut clown català que […]

La Sala Hiroshima inaugura temporada amb aquesta interessant proposta que revisita la figura d’Arlequí, el criat més popular de la Commedia Dell’Art. Partint de la corporalitat pròpia del personatge, Ginevra Panzetti i Enrico Ticconi el porten a la contemporaneïtat a través d’una coreografia gestual tan inquietant com hipnòtica. Arlequí es presenta com un diable grotesc amb aires de bufó. A partir de la hiperexpresivitat d’aquesta figura, viatgem des de l’alegria al drama en un gènere teatral que es basava en la improvisació sobre certs trames i personatges arquetípics associats a diferents patrons de moviment. En aquesta proposta, no obstant això, lluny de treballar la improvisació construeixen seqüències de moviments repetitius i a vegades simètrics amb summa precisió i fluïdesa, creant […]

Les Impuxibles posen sobre l’escenari el tema de la malaltia mental a través de la seva habitual mescla de llenguatges. Dansa, música, text i llenguatge de signes construeixen aquest relat d’autoficció en el que Clara Peya surt de l’armari dels trastorns mentals. Una experiència visual i sonora evocadora que ve a rebentar estigmes, un discurs poètic ple de contingut polític. El text narra el món des dels ulls d’una persona amb Trastorn Obsessiu Compulsiu i la seva relació amb el diagnòstic. A més, resulta especialment interessant el monòleg d’una emocionada Ariadna Peya, reivindicant el seu propi espai alhora que es reafirma en el paper de sostenir a la seva germana. Com ser feliç en un món que no ho és? […]