Markos Goikolea

Aquesta obra de teatre documental realitza un recorregut al llarg de cinc dècades per construir un relat sobre l’activisme polític occidental. Partint dels fets del maig del 68, el text connecta amb altres causes i moments històrics, com ara la lluita de les drassanes, les feministes, els negres, els desnonaments o els presos polítics. El relat salta d’un moment històric a un altre sense cap ordre cronològic, recalcant que aquesta lluita és contínua. Lluny de voler fer una exposició històrica exhaustiva, l’obra es serveix d’una gran quantitat de veus i de causes per demostrar que totes elles encarnen la mateixa lluita, la de l’oprimit contra l’opressor. Una lluita necessària que es transmet de generació en generació sense arribar mai a […]

Masticar Hielo és una lliure, descarada, bruta, ordinària, àcida, macabra i divertida adaptació de l’obra Qui Té Por de Virginia Woolf? d’Edward Albee. La companyia El Eje, residents al Tantarantana, sota la direcció de Marc Ribera es pren la llibertat de fer amb aquesta obra el que li dona la gana, literalment. Sempre és interessant veure propostes tan crues on es provoqui a l’espectador. Però la falta de límits i el descontrol que aquesta obra proposa funciona com un arma de doble tall. D’una banda, aconsegueixen el que sembla ser l’objectiu d’aquesta adaptació, generar riallades i una certa incomoditat en l’espectador. Però d’altra banda, aconsegueixen uns nivells d’estridència que més d’una vegada són difícils de suportar. Des del primer minut […]

La màquina de parlar és una distopia futurista que transita entre la comèdia i el drama per parlar-nos sobre la solitud i l’abolició dels sentiments en una societat tecnològica. El protagonista Bruno, interpretat per Marc Rosich, és un dèspota aïllat i obsessionat amb el seu ascens laboral que combat la solitud amb una màquina de parlar, interpretada per Sandra Monclús, amb la qual viu en constant conflicte. Aquesta màquina és una intel·lectual fascinada per la paraula i la figura de Franz Kafka. Com més s’humanitza la màquina més gran és el conflicte amb el seu amo. Ell només busca una mica de companyia a través de la conversa banal, representat per la lectura diària de l’horòscop, mentre que la màquina […]

La ciutat de Barcelona sota l’amenaça d’un atac terrorista és l’excusa de Sergi Pompermayer per parlar-nos de la por com a motor de la societat, de la persecució de l’èxit per sobre de totes les coses i d’una moral relativa. No és casualitat que la Sala Beckett hagi inclòs aquesta obra en el seu cicle “Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i de por”, ja que la por és precisament el que mou, o més aviat paralitza, a aquests personatges. Ja sigui la por a un atac terrorista, la por al fracàs o la por a ser sincers i afrontar els problemes personals de front. Blues retrata una societat competitiva on el concepte d’èxit i fracàs social condicionen les […]

Ionesco és un mestre mostrant la misèria humana a través de l’humor absurd. En aquesta obra retrata una parella d’amants que es tanca en un apartament per a escapar de l’amenaça exterior representada per una guerra. Aquest perill o enemic comú és l’única cosa que els manté units en la seva convivència. Passen de flirtejos a retrets, canvien d’estats anímics sense ordre ni coherència i discuteixen llargament sobre temes aparentment absurds i irrellevants. Aquests són els segells d’identitat de l’autor romanès, però en aquesta posada en escena sembla que no acaben d’esclatar. La directora ha optat per una posada en escena convencional, sent fidel a l’obra original i sense innovar amb la forma. Potser hauria resultat més interessant portar l’absurd […]